Dèiem ahir - PARC DEL PARADÍS - ILLA D'OAHÚ - Eduardo Criado - 26/01/2014




PARC DEL PARADÍS

-  ILLA D'OAHÚ -

(Continuem amb  “La Llegenda  Oriental del Segle XX”)

 Veure anteriors:
                             30 desembre 2.013 - UN TRESOR AMAGAT
                             25 novembre 2.013 – LLEGENDA ORIENTAL DEL SEGLE XX

Recordo que,  l’estiu del 1970,  amb ocasió de participar en una Convenció Pedagògica Internacional,  vaig tindre l’oportunitat de visitar les illes Hawaii i, molt especialment, l’illa de Oahú,  la més important de l'arxipèlag.

Vaig recórrer l’illa amb els ulls ben oberts i, en tot moment,  m’admirà la seva exòtica bellesa. La capital de l’illa és Honolulú, on es troba la famosa platja de Waikiki, profusament bordejada per altíssimes palmeres. A la part sud, es troba la impressionant  tomba nàutica del Port de les Perles, Pearl Harbour. A l'est, es troba el Sea Life Park o Parc del Mar de la Vida. Al nord, la vila de Ulu-Mahù, que encara conserva les seves antiquíssimes tradicions. També vaig visitar el Centre Polinesi,  les plantacions de canya de sucre i de les típiques pinyes hawaianes....

 Finalment,  vaig visitar el Paradise Park o Parc del Paradís,  situat gairebé en el centre geogràfic de l’illa.  Allò fou el que més m’interessà.

Dins d’aquella petita vall hi havia tot quant la naturalesa pot oferir a l’home:  una vegetació exuberant, multi colora i meravellosa, a on es barrejaven els fruités,  les palmeres,  les daurades canyes de bambú que formaven autèntics boscos,  les arrels i les lianes que,  trenant-se capritxosament, feien de ponts naturals sobre rierols d’aigües transparents i trenqui-les..... Papagais, guacamais, cacatues i altres ocells estranys d’increïbles varietats  cromàtiques,  habitaven el Paradise Park.

Recordo aquell espectacle com quelcom molt singular. El propi Walt Disney  no haguera pogut reflexar mai a les seves pel·lícules aquella festa inimaginable de llum i color.  Sortí, doncs,  verdaderament sorprès de tanta bellesa; vaig preguntar a l’indígena que ens acompanyava, com era possible que aquell lloc superés a tot la resta. El natiu, sempre somrient -el somriure és una característica comuna de tots els hawaians-  en contestà quelcom molt senzill: “Senyor, la millor terra de la nostra illa està aquí.  Qualsevol cosa que es planti aquí,  floreix.  Fins i tot, una cadira vella !

Em sorprengué molt, repeteixo, el Parc del Paradis, però en va sorprendre encara més l’intel·ligent contestació d’aquell noi. En aquells moments, vaig veure una analogia molt clara entre l’illa de Oahú i la personalitat humana. Vaig pensar -i segueixo pensant-ho ara- que tota persona és quelcom així com una illa per colonitzar.

Ens anguniem, a vegades, preocupats pels nostres defectes que se’ns apareixen,  en el nostre desànim,  com obstacles insuperables.  I és aquesta mateixa angoixa,  ocasionada per el fet de pensar exclusivament en els propis defectes,  el que ens impedeix buscar les nostres virtuts, investigar i esbrinar quina es la nostra bona terra.
Eduardo Criado Aguirre – 1.975
(seguirà)
26 gener 2014

Ball - BALL DE SALÓ - 25/01/2014

BALL DE SALÓ

Ahir, dissabte 25 de gener, vàrem desfruitar d’una nova sessió de Ball de Saló amenitzada pel duo Sheila.  Aquestes sessions  de Ball de Saló estan resultant exitoses.  Bàsicament és per la magnífica interpretació dels cantants, tant ell (que ademès fa anar la musica), com ella, quina veu. interpretació i, sobre tot, simpatia, es extraordinària.  Inclòs baixa de l’escenari per ensenyar noves pases de balls d’actualitat i balla també amb els assistents si falta algú per completar rotllana.


I, a més, en aquesta ocasió va intervenir també el seu germà (de la vocalista i animadora) per delitar-nos amb algunes cançons d’en Sergio Dalma.

Però no solament ho fan molt, però que molt bé, sinó que el seu repertori, sobretot aquest dissabte, fou molt apreciat pels assistents.

Potser algú que segueixi aquest blog no ha tingut encara l’oportunitat d’assistir a alguna  d’aquestes sessions de Ball de Saló sabatines.  Potser pensa  que la seva experiència balla´nt pot no estar a l’altura de les circumstàncies.  Fora convencionalismes i complexosl!!  Estem tots en una edat que el que més ens convé es passar-ho el millor possible i desfruitar  d’aquesta parcel·la de la vida que ara ens toca viure.  Que no s’ho pensi més i vingui a conèixer aquestes sessions, ja que l’ambient és molt íntim, i hi ha tota classe de refrescos, pica-pica i cava,  a dojo.  I sols ens costa 5,00 €

I aquí, amb aquestes fotografies que inserim, podeu fer-vos una idea del que us dig. Aixi mateix alguns del que hi eren tal vegada podran identificar-se en qualcuna d’elles.



Penseu que el Duo Sheila torna a delitar-nos amb una nova sessió de Ball de Saló el dia 22 del proper més de Febrer, a les 18,00 hores.  No us ho perdeu !


26 gener 2.014

Dèiem ahir - EL PESCADOR I LA SERP - 18/01/2014



EL PESCADOR I LA SERP
PREMI O CÀSTIG ?


Situació:  Dins d’un gran embassament (el pantà de Yesa -Navarra- per exemple).  Una petita embarcació.  Una tarda de juliol.  Fa calor.  Assegut dins la barqueta, un home pescant.  Sembla absent.  Està abstret mirant si la boia es mou o si la cimera de la canya fimbreja.  De tan en tant fa un glopet de vi dolç.

Sobtadament,  un fort sotragueig a babord;  alguna cosa està copejant  l’embarcació. Mira i,. . . .un peix agafat entre les dents d’una petita serp de riu, pugna amb bravura per escapar. Entre el peix i la serp fan trontollar la petita embarcació.

L’home odia tota classe de rèptils.  Vol salvar al peix.  El primer que té a mà (fora de la canya),  es la botella de vi dolç. Ruixa amb el vi serp i peix,  fins esgotar el contingut de la botella

El resultat es l’esperat:  la serp obra la boca i el valent peix s’escapa.  Missió complerta.  El pescador, amb satisfacció, torna a la seva tasca de pescar quelcom.

De cop,  uns deu minuts més tard,  cops a l’amura d’estribord.  Aquesta vegada els cops són rítmics:  toc, toc, toc, . . .  Mira què es el que està trucant i, . . . . Sorpresa!  Es la petita serp,  possiblement la mateixa. Porta agafat a la boca un peixet,  i sembla que l’està oferint al pescador . . .






Els animals,  els nens i també els adults,  tenen la tendència a repetir aquelles coses per les quals han rebut un premi.  El vi dolç sembla que deu agradar a les serps de riu . . . 

18 gener 2014