Dèiem ahir - TINGUES SEMPRE PRESENT - Mare Teresa de Calcuta - 23/03/2014

TINGUES SEMPRE PRESENT

Sempre tingues present que la pell s’arruga
el cabell es torna blanc, els dies és converteixen en anys...
Però l’important no canvia
ta força i ta convicció no tenen edat.

El teu esperit es el plomer de qualsevol tela d’aranya.
Darrere de cada meta d’arribada, ni ha una de sortida.
Darrere de cada assoliment, hi ha un altre desafio.
Mentre estiguis viva, viu, no defalleixis..
Si enyores el que feies, torna a fer-ho.
No visquis de fotografies esgrogueïdes

Segueix, malgrat que tots esperin que abandonis.
No deixis que és rovelli el ferro que hi ha en tu.
Fes que en lloc de llàstima, et tinguin respecte.
Quant pels anys no puguis corra, trota.
Quant no puguis trotar, camina.
Quant no puguis caminar, utilitza el bastó.

¡¡¡Però mai t’aturis!!!

Mare Teresa de Calcuta (1.910 – 1.997)

23 març 2014

Dèiem ahir - PER JOVES I GRANS - Douglas MacArthur - 16/03/2014

PER JOVES I GRANS

La joventut,  més que una etapa de la vida, és un estat mental.  No es tracta d’un assumpte de maduresa,  de posar bona cara al mal temps ni de ésser més flexibles. Es una disposició natural al desig, a una imaginació de qualitat, a un vigor en les emocions. Es un manantial fresc que raja del més profund del ser humà i que aporta il·lusió i vida.

Ningú es fa gran,  simplement  per arribar a certa edat.

Les persones envelleixen quant abandonen els seus ideals, les seves il·lusions. Els anys arruguen la pell; però l’entusiasma no arruga l’ànima! Preocupacions, dubtes,  desconfiança en si mateix, por i desànim -aquests són els molts anys, la longevitat que inclina el cor i que enfonsa l’esperit.

Vostè es tan jove com sigui la seva confiança,  tan vell com siguin els seus dubtes; tan jove com la seva autoestima, tan vell com els seus temors; tan jove com la seva esperança, tan vell com la seva desesperació. En el mig del seu cor hi ha una estació de ràdio.

Mentre rebi missatges de bellesa, esperança, carinyo, grandesa, coratge i poder, des del mateix cor, de les persones que l’envolten, de l’Infinit, tan més jove serà vostè! Quant els senyals que rebi siguin de baixa intensitat, i el centre del seu cor estigui cobert per la neu del cinisme i el gel del pessimisme, llavors vostè es farà vell a qualsevol edat. 

 * De les Memòries del General Douglas MacArthur

16 març 2014

Dèiem ahir - L’OLLA DE FANG I L’OLLA DE FERRO - Jean de La Fontaine - 7/03/2014

L’OLLA DE FANG I L’OLLA DE FERRO

L’olla de ferro li proposà a l’olla de fang de fer un viatge; però aquesta es va excusar tot dient que era millor quedar-se al costat del fogó, doncs al viatjar podria ensopegar i trencar-se; digué:

- Per tu que tens la pell més dura, no veig inconvenient.

- Jo et guardaré dels perills -replicà l’olla de ferro- Si alguna matèria dura t’amenacés, jo em posaria davant teu i et salvaria al moment.

L’argument va persuadir a l’olla de fang i junt amb la seva companya, l’olla de ferro, va rempendre la marxa. Caminant, caminant, ensopec va, ensopec ve, llençades una contra l’altra al més petit inconvenient. L’olla de fang és la que més pateix i, encara no han fet cent passos, la seva companya, sense voler, la trenca en cent trossets, sense donar-li temps tan sols per queixar-se.

Sols ens hem d’ajuntar amb els nostres iguals, si no volem patir la sort de l’olla de fang.

Jean de La Fontaine (1.621 – 1.695)

7 març 2014