Dèiem ahir - A QUI PUGUI INTERESSAR - 28/06/2014

 A QUI PUGUI INTERESSAR

En un antic pergamí, trobat a la vella ciutat de Bagdad, i una vegada traduït, vàrem poder llegir aquesta historia:

“ A la ciutat de Bagdad vivia Hakim, el Savi, i moltes persones se li apropaven buscant consell, que donava gratuïtament a tots, sense demanar res a canvi.

A ell va arribar un jove, que havia gastat molt i aconseguit molt poc, i se li va dirigir amb aquests termes: “Digueu-me, Home Savi, què haig de fer per rebre el màxim per el qual gasto ?”

Hakim contestà: “Tot el que es compra o es ven està mancat de valor a menys que contingui allò que no es pot comprar ni vendre.  Cerca l’ Ingredient que no te Preu”.

“Però, quin és l’ Ingredient que no te Preu ?” Preguntà el jove.

A qual cosa el Savi respongué: “Fill meu,  l’ Ingredient que no te Preu, de qualsevol producte del mercat,  es l’Honor  i  la Integritat de qui el produeix. Tingues en compte el seu nom abans de comprar”.

28 juny 2014

Dèiem ahir - ALGÚ SEMPRE PAGA - C. Dean Fales

ALGÚ SEMPRE PAGA

Estic convençut que una de les lleis que mai serà derogada, és la llei de causa i efecte.

Això no obstant, tots els esforços dels moderns educadors, enginyers socials i polítics d’extrema (?) , sembla que van encarrilats en sentit contrari. Però la realitat és que tots nosaltres seguirem conreant el que sembrem. I considero que és un acte deslleial fer creure a la gent en quelcom diferent.

Quan és permet als estudiants anar a les escoles sense que estudiïn, i passin d’un grau al seguen sense tindre les qualificacions necessàries, no es tan sols enganyós sinó que també resulta tràgic. Es una tragèdia doncs surten de l’escola sense una educació adient. Encara es més tràgic perquè se’ls hi ha fet creure en quelcom que no és cert.

Quan es fa creure a la gent que el món els hi deu benestar ja sigui que treballin o no, es una deslleialtat, no tan sols vers aquesta gent sinó vers tota la comunitat.

Quan els que violen les lleis són excusats per les seves accions i no se’ls hi exigeix cap responsabilitat personal a causa del fet que la falta es culpa de la “societat”, solament s’està promovent més i més grans violacions a la llei i, a la llarga, un càstig més sever.

Quan alguns de nosaltres treballàvem, desde el més alt executiu fins al més humil obrer, si exigíem i rebíem més del que produíem, al final sols podia generar en una inflació implacable.

Per a cada una de les nostres accions, hi ha sempre una reacció. Mai s’aconsegueix quelcom per res. Si no paguem nosaltres, algú ha de fer-ho.  Es molt senzill i molt bàsic:

 “No hi han empanades gratis” 

C. Dean Fales

22 juny 2014

Ball - REVETLLA DE SANT JOAN 2014 - 21/06/2014

REVETLLA DE SANT JOAN

Aquest passat dissabte dia 21 de juny, vàrem celebrar al Casal la Revetlla de Sant Joan.

El primer que cal destacar fou la magnífica ornamentació “verbenera” de la sala portada a cap pels socis de Junta, Pedro González i Ramon Feliu, a qui hem de felicitar i agrair el seu bon gust i el seu esforç.

Amenitzats per la música d’en Javi (del duet Sheila), vàrem sopar amb uns “montaditos” de pa amb tomàtec, amb pernil, llengonisa, formatge, escalivada, truita de patates, croquetes de pernil, bacallà i pollastre.  Arribant la coca i el cava, el duo Sheila va començar la seva actuació, de gran qualitat, com ja ens tenen acostumats

Inserim unes poques fotos a on potser us hi podeu trobar retratats.

La majoria dels assistents(86 persones) varen elogiar les exquisideses del sopar i la monumentalitat de la coca, que havia estan del seu grat.

Ah!, i la persona afortunada en el sorteig del pernil fou la Maria Teresa Bolart que aquí veiem reben el premi del nostre vicepresident Pedro González.

Fou una revetlla alegra i simpàtica que confiem hagi contribuït  a millorar el nostre humor i estat d’ànim, tan copetejat darrerament per la situació de crisi que ens envolta.  Agrair finalment  l’assistència dels que vàreu acompanyar-nos i, especialment, als que vàreu col·laborar en la recollida de cadires, desembaràs i plegament de les taules.  El Casal és de tots i eixís vàreu demostrar-ho.

Moltes gràcies.

22 juny 2014

Dèiem ahir - HEU SENTIT PARLAR DE LA LLEI DE PARKINSON ? - 15/06/2014

HEU SENTIT PARLAR DE LA

LLEI DE PARKINSON ?

La Llei de Parkinson diu: “La feina ens ocupa tot el temps de què disposem per fer-la.”

Un reconeixement d’aquesta llei és un antic proverbi: “Si vols que es faixi una cosa, fes-la fer per una persona que es manifesti molt enfeinada .”

Abans de jubilar-nos, quant encara treballàvem, alguns de nosaltres havíem arribat a pensar sobre el què podien estar fent les nostres esposes a casa, durant tot el dia. Cóm i en què emplenaven el seu temps? Per què ens deien que no donaven l’abast? I pensàvem que, si els hi preguntàvem, ens dirien, amb gran convicció, quant ocupades, ocupades, ocupades havien estat.

No sabíem entendre, cóm podien estar tan enfeinades per fer tan poca cosa. Elles no podrien entendre com les podíem qüestionar.

Pot ésser ara, en què per l'edat o altres circumstàncies som a casa, veiem i apreciem més la feina que fan les nostres esposes, si tenim encara la sort de tenir-les.

És la Llei de Parkinson! Utilitzem tot el temps de què disposem amb tot allós que hem de fer. Si tenim moltes coses per fer, trobem temps per fer-les. Si tenim poques coses per a fer, utilitzem tot el nostre temps per fer-les.

Bé, aquest missatge va dirigit als homes i, la Llei de Parkinson, ha sigut l’excusa per fer un reconeixement públic del molt que arriben a fer les senyores quan porten una casa.

15 juny 2014