Dèiem ahir - L’ENTUSIASME - C. Dean Fales - 27/07/2014




L’ENTUSIASME

 
Si preparéssim una xerrada, una presentació o un discurs sobre un tema determinat, i donéssim la seva presentació en públic a un jove entusiasta i a un altre que sigui tard de moviments, lent d’expressió i que parlés,  el que es diu, entre dents;  i després els escoltéssim a cada un d’ells,  no ens seria fàcil reconèixer que es tractava de la mateixa presentació. 

Hem de fer entusiasmar a aquells a qui presentem una idea o projecte, fen ressaltar els beneficis que els hi estem oferint.  Però, som nosaltres qui hem d’encomanar aquest entusiasme.
 
Les millors idees i projectes poden semblar-li sense valor al nostre interlocutor per la manca d’entusiasme a la nostra veu o per l’absència d’entusiasme en l’expressió dels nostres ulls.
 
Recordo un matí,  de camí entre el pàrking  i l’oficina,  vaig trobar dos pobres que demanaven almoina en el mateix bloc d’edificis. Un duia un cartell corrent que deia:  “Una almoina pel pobre cec” – l’altre duia,  penjat al coll, un lletreró que hi deia:  “Veritat que fa un matí preciós ?

Qui creuen que se’n va emportar l’almoina ?

L’entusiasme pot molt bé ésser, i quasi sempre ho és - la diferència.

C. Dean Fales – (desembre l.969)
27 juliol 2014

Dèiem ahir - ALFONS X, EL SAVI - Antoni Bori i Fontestà




ALFONS X, EL SAVI

El rei Alfons X  (1.221-1.284), conegut pel Savi  i el  Magnànim, acreditats aquets sobrenoms per la seva vastíssima ciència.  Rei de Castella i Lleó, cultivà totes les branques del saber.  Fou poeta, historiador, filòsof,  astrònom i matemàtic.  Les seves obres mes notables són:  Les Càntigues de Santa María (en gallec), La Historia General de España i El Código de las Siete Partidas.  Va declarar el castellà llengua oficial, en substitució del llatí.  Durant el seu regnat es va emprar la pólvora per primera vegada en els asetjos a les ciutats. Emparentat per matrimoni amb la Corona d’Aragó, conquistà, per aquesta, el reialme de Nàpols.  Disculpeu aquesta referència històrica feta sols per situar-nos.

Essent a Nàpols, un dia el rei fou invitat a visitar una argenteria on hi campejaven tots el primors de l’art napolità, i acceptada per Alfons la deferència del argenter, s’hi presentà amb la seva noblesa.  La botiga, si bé petita per a honorar a tanta majestat, estava decorada amb un gust indescriptible;  de brocats i cintes i diamants i pedres precioses no en vulgueu més.  Era una brasa d’or on el sol hi llampegava com en les espases i escarselles i galoneria de la bella comitiva.  Agradat el rei de tanta meravella, felicità coralment al distingit argenter, i después d’adquirir algunes alhages per sa reial persona, s’entornà al palau bo i ponderant la visita.

Encara no havia passat la porta el darrer noble de l’acompanyament, quan l’argenter s’adonà de que li faltava un diamant primorós que era l’encant de la seva botiga.  Respetuós i tremolenc  s’acostà al rei i li exposà la possibilitat de que algun noble se’n hagués emportat el diamant que ell tan estimava.  El rei Alfons comprengué de seguida la gravetat del cas;  era precís recórrer a una habilitat extraordinària per no afrontar al cortesà que havia comès tal lleugeresa.

A indicació del rei, els cortesans tornaren a entrar en la botiga. Reunits que hi foren,  manà Alfons a l’argenter que portés un perolet i que l’omplís de segó.  Una vegada això fet s’encarà amb els nobles i digué amb mesurada paraula:
Del rei a l’últim de sos vassalls estem carregats de defectes que ens empetiteixen.  Corregir-los públicament  pot degradar a qui els ha comès, i Nos no volem que cap de vosaltres passi per aquesta humiliació.  D’aquí de la taula de l’argenter, ha desaparescut un diamant, i aquest diamant ha de restituir-se.  No volem Nos saber qui l’ha sostret;  fiqui tothom la mà closa en el perol, i sigui ell el depositari de la vergonya, que cap de nostres cortesans ha de sofrir davant de Nostra persona.”

Dit això, començà el rei per enfonsar la mà closa en el segó del perolet i la tragué estesa;  feren el mateix tots el nobles de la comitiva;  i,  finida l’operació, el rei manà a l’argenter que aboqués el segó del perol damunt de la taula.  El diamant fou trobat al moment;  l’argenter quedà més que agraït de la restitució desitjada,  i la noblesa felicità al rei Alfons que tan hàbilment havia salvat la reputació del que havia comès la baixesa.

Adaptació  d’una prosa de “El Trobador Català”
d’en Antoni Bori i Fontestà (1.862 – 1.912)
20 juliol 2014

Dèiem ahir - L’ELOGI - C. Dean Fales - 14/07/2014




L’ELOGI

Res resulta més ofensiu ni tan evidentment poc sincer, com els elogis immerescuts – res hi ha més eficaç que l’elogi merescut. 

Felicitar per una tasca ben feta,  pels progressos en  els negocis, esdeveniments familiars, per interessos de la comunitat,  per l'aspecte de la llar,  de les oficines,  del mobiliari,  i per qualsevol altre fet que ho mereixi, pot atraure les persones cap a vostè com amics i portar-lo a ésser,  centre de influència per l’altra gent. 

L’elogi, sense exageració, sincerament expressat,  es un llaç que apropa una persona a l altre.

Estic d’acord amb Elmer Wheeler quan diu que la millor manera de començar una comunicació amb força,  s’inicia amb:   “Josep,  em sento orgullós de tu. . .


C. Dean Fales -  (Març 1.969)

* * * * * * * * * * * * *

Cinq paraules molt importants:
“Has fet un bon treball”

14 juliol 2014