Dèiem ahir - AUTOADMINISTRACIÓ - C. Dean Fales




AUTO-ADMINISTRACIÓ

Es diu que la forma com una persona maneja les seves desil·lusions en la vida, revela les seves verdaderes qualitats i les seves veritables febleses.  No hi ha dubte que això és veritat.  Un gran campió de boxeu, de pesos pesants, va dir que un campió és aquell que s’aixeca tan sols una vegada més de les vegades que l’han tombat.  Cap de nosaltres hem de permetre que les nostres desil·lusions ens  derrotin.  Tots hem de comprendre que no hi ha ningú que guany sempre i que la majoria de nosaltres aprendrem més de les nostres derrotes que dels nostres triomfs.  De manera doncs que perdre no és tan dolent.


El que si és discutible,  no obstant això, es si el maneig de les desil·lusions és més revelador del veritable caràcter d’una persona que el que es el seu maneig de l’èxit.  La forma com una persona maneja l’èxit és, freqüentment, molt reveladora també;  sobretot si l’èxit porta amb ell una gran quantitat de poder.  Cap de nosaltres haurà de remenar massa en la seva memòria per trobar exemples en els quals l’èxit individual ens revelà més d’aquella persona que el que haguéssim desitjat conèixer.


Tant  les desil·lusions com els èxits ens donen l’oportunitat de desenvolupa-ment  personal.  La gran diferència consisteix en el fet que la desil·lusió generalment és una qüestió personal.  Normalment no afecta massa a altres persones.  Però freqüentment,  l’èxit d’una persona pot afectar a moltes més.


Hom arriba a la conclusió de què és molt reveladora la forma com es maneja l’èxit o la desil·lusió.  El que es el mateix que dir que el que és verdaderament revelador es la forma com hom administra la seva pròpia vida –tot ella.


C. Dean Fales (1.981)

16 novembre 2014

Dèiem ahir - EL VELL I ELS SEUS FILLS - Jean de La Fontaine - 10/11/2014




EL VELL I ELS SEUS FILLS

 
Tota classe de poder es feble si no resta unit.

Però escoltem al frígid Esop (*). Si quelcom afegeixo de la meva collita ho faig amb el propòsit d’adequar-lo a els nostres costums i, de cap manera,  per enveja.  Però anem a la faula,  o millor dit, a l’historia del pare que tractà d’ajuntar a tots el seus fills.

Un home vell, prop d’anar-se’n cap on el cridava la mort, digué als seus fills:

- “Fills meus: veiem si sou capaços de trencar aquest feix de vares; després us explicaré el llaç que les uneix.”

Tot primer el va prendre el fill més gran i, després d'esforçar-se inútilment, el va tornar tot dient:

- “Que ho faixi un altre més fort !

El va succeir el segon fill i també s’esforçà en va. El petit intentà tanmateix trencar-lo. Tots perderen el temps; el feix es resisteix; de totes les vares unides, ni una sola es va trencar.

- “Criatures febles; ara us ensenyaré el que pot la meva força” – els digué el pare.

Creien que se’n burlava, els tres fills somrigueren; però s’enganyen. L’ancià separa les vares, i les trenca una per una sense cap esforç.

- “Aquí ho tenim – afeixés -- l’efecte de l’harmonia;  fills meus, romaneu sempre units i en concòrdia”.

Mentres va durar el seu mal, no va necessitar més discursos. Finalment, sentin-se morir, els cridà de nou.

- “¡ Adéu fills meus ! Prometeu-me viure sempre com germans que sou.”

D'un a un, els tres fills li feren la promesa plorant. El pare els hi va donar la mà i mori. Els fills es varen trobar amb una rica i gran herència, però plena d’embolics. Embarga un creditor; un veí demanda. El nostre trio, al principi tira endavant,  però la seva amistat fou tant curta com precària. La sang els unia; l'interès els separava. L’enveja, l’ambició, els advocats es llençaren sobre l’herència. Decideixen la partició; disputen i pledegen. El jutge els condemna a això i a lo altre. Veïns i creditors tornen de nou. Els germans desunits pensen tots el contrari; un vol un arreglo; l’altre no vol fer res:

Finalment perden tota la seva fortuna....,  i ja es massa tard per ajuntar les vares trencades una per una....

(*) Esop [Esopo] (612 - 527 a.c.)



Jean de La Fontaine  (1.621 -1.695)
10 novembre 2014

Dèiem ahir - MISSATGE D’AMOR - Mare Teresa de Calcuta - 02/11/2014





MISSATGE D’AMOR

 
El dia més bonic?  Avui.

 La cosa més fàcil? Equivocar-se.

L’obstacle més gran?  La por.

L’error més gran?  Abandonar-se.

L’arrel de tots els mals?  L’egoisme.

La distracció més maca?  El treball.

La pitjor derrota?  El desànim.

Els millors professors?  Els nens.

La primera necessitat?  Comunicar-se.

El que ens fa més feliç?  Ésser útil als demés.

El misteri més gran?  La mort.

El pitjor defecte?  El mal humor.

La persona més perillosa?  La mentidera.

El sentiment més roí?  La rancúnia.

El regal més bell?  El perdó.

El més imprescindible?  La llar.

La ruta més ràpida?  El camí correcte.

La sensació més grata?  La pau interior.

El resguard més eficaç?  El somriure.

El millor remei?  L’optimisme.

La satisfacció més gran?  El deure complert.

La força més potent?  La fe.

Les persones més necessàries?  El pares.

La cosa més bella de totes?  L’amor!

                                                                                                                                 Mare Teresa de Calcuta (1.910-1997)

QUE TINGUEU UN DIA BEN MACO!


2 novembre 2014