Ball - TALLER DE BALL EN LÍNIA


Vols aprendre noves passes de ball?

La nostra simpàtica Sheila ens ofereix aquesta oportunitat mitjançà un taller de Ball en línea (Country i/o Saló) que podria tindre lloc setmanal o quinzenalment en el nostre local del Casal.


 Per informació/inscripció feu contacte amb Secretaria del Casal.

30 desembre 2015

Dèiem ahir - DINTRE TEU... - 27/12/2015




DINTRE TEU...




I ara miraré dintre teu. Ja estic mirant... Ui! Que veig!... Saps que estic veient?


Veig un ocell;  és un ocell petit, que vol sortir, que vol volar, que vol cantar... Però no gosa sortir, ni, volar ni cantar. Per què serà? Ah, ja ho sé. Ho veig. Hi ha un Sant Crist vell, un xic rovellat; la seva metàfora ens parla de convencionalismes, prejudicis socials. . ., tota una escala de valors que vàrem acceptar. . . Ara ja sé per què aquest ocellet no gosa sortir per poder volar i cantar. Està arrupit, quiet, fa bondat, te son.


I molt mes endins, ben amagat, quasi no es veu, però hi és. . . Ara el veig. És un cofre petit, compacte; i està tancat amb clau i, a més, amb un cadenat  posat. Que deu haver-hi dintre?. . . També ho veig. Dins d’aquest cofre hi guardes totes aquelles vivències que t’agradaria no haver viscut. Aquella malifeta, aquella situació de ridiculesa, aquella mala contesta que vares donar de petit, tal vegada a la mare.  Tot el mal que has fet o has cregut haver fet, està dins d’aquest petit cofre. No sé com hi pot cabre. . . Però allí el tens. I el guardes ben amagat per què ningú el vegi.


Tens moltes més coses dintre teu. . .  Jo te’n dic sols tres. Moltes vegades encerto. . . Quasi bé totes. . .


27 desembre 2015

Dèiem ahir - POEMA DE NADAL - Josep Mª de Sagarra - 20/12/2015






POEMA DE NADAL

                                                  Va ser una nit que va florir l’estrella
                                                  i va néixer l’Infant !
                                                  Imaginem que fou la nit més bella,
                                                  més musical, més flamejant ! . . .
                                                  I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna
                                                  el nostre pit, per atiar l’oblit,
                                                  per fer-nos infidels, però retorna
                                                  cada any, aquesta nit.

                                                  La nostra vanitat prou s’afigura
                                                  que està damunt del bé i del mal,
                                                  mes no hi val ganivet, ni ànima dura,
                                                  és més forta la nit de Nadal !
                                                  Ai, si no fos aquesta nit, tan clara                             
                                                  seríem tros de carn i pensament
                                                  que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para;
                                                  pell d’home arrossegada pèl corrent !
                                                  Però Nadal ens ha pintat el rostre
                                                  amb un vermell precís i decidit,
                                                  i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,
                                                  de terra, de nissaga i d’esperit.
                                                  I ens dóna un punt d’humilitat de cendra
                                                  per estimar un racó dintre l’espai,
                                                  i desperta en el cor aquell blau tendre
                                                  que hem volgut escanyar i que no mor mai.

                                                  Procurem ser una mica criatures
                                                  amorosit el baladreig raspós,
                                                  i diguem “Glòria a Déu en les altures”
                                                  amb aquell to que ho deien els pastors.
                                                  I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,
                                                  i l’orgull de la nostra soledat,
                                                  almenys aquesta nit, fem el possible
                                                  per ser uns homes de bona voluntat.

                                                                                                   Josep Mª.de Sagarra
Final de “El Poema de Nadal” – 1931

20 desembre 2015