Dèiem ahir - GAIREBÉ, QUASI . . . - 31/01/2016

GAIREBÉ, QUASI . . .

Ens trobem a mitja temporada de futbol. Des de dissabte per la tarda fins al dimarts o dimecres a la nit, ens veiem bombar deixats per partits i cròniques de futbol tan retransmesos per ràdio com per televisió. Em refereixo a partits de la lliga nacional, i que ara han ampliat a la lliga europea, a la super copa,...

Sentim parlar als comentaristes i, molt sovint, escoltem les paraules “gairebé”, “quasi”. La passada que “quasi” arriba, el xupinazo que per poc “gairebé” entra per l’esquadra, el porter que “quasi” arriba a fregar la pilota amb els dits, la falta que “gairebé” a sigut dintre l’àrea, el córner tancat que “quasi” entra. . . No n’estic segur però tal vegada la raó de posar tant d’èmfasis en el “quasi” es per afegir excitació al reportatge. Però el fet es que “quasi” no significa absolutament res. Mai ningú va anotar un “quasi”.

Se’n pot parlar molt de l‘esforç que amb valentia fan els jugadors. Però l’esforç valent que comporta l’èxit es l’únic que en realitat compte.

Mai ningú arribà al seu destí en l’avió que “quasi” va enlairar-se, ni va poder alimentar a la seva família amb els diners que “quasi” va guanyar. “Quasi” guanyar, de qualsevol manera que m’ho pintin, realment es perdre.

31 gener 2016

Dèiem ahir - SILENCIS QUE PARLEN - 24/01/2016

SILENCIS QUE PARLEN

Un home que regularment assistia a reunions que feien els seus amics, va deixar d’anar-hi sense cap avís. Després d'unes setmanes, un amic del grup decidí visitar-lo. Era una nit molt freda. El va trobar sol, assegut a la vora de la xemeneia. Endevinant la raó de la visita de l’amic, el conduí cap a una cadira prop de la xemeneia i es quedà quiet, esperant.

Es va fer una silenci greu. Ambdós homes contemplaven la dansa de les flames. Al cap d’uns minuts, l’amic examinà les brases, s’aixecà i, amb molta cura, seleccionà una, la més incandescent, arraconant-la vers la paret de la llar. Tornà a asseure’s, romanen en silenci. L’amfitrió parava atenció, fascinat i quiet. Al cap d’una estona, la flama de la brasa solitària començà minvà fins que el seu foc es va apagar. Ni una sola paraula. Però abans de sortir, l’amic manipulà el carbó fred i inútil, posant-lo de nou en mig del foc. Quasi immediatament tornà encendres, alimentat per la llum i la calor dels carbons ardents al seu voltant. Quan l’amic arribà a la porta per anar-se’n, el seu amfitrió li va dir: “Gràcies per la visita i el bell sermó”. 

       

Als membres d'un grup val recordar-los que tots ells, els amics, formen part de la flama i que, allunyats del grup, perden tota la seva brillantor.

24 gener 2016

Diversos - CONSELLS PER A L’ESTALVI D’ENERGIA A LA LLAR - 21/01/2016

CONSELLS PER A L’ESTALVI

D’ENERGIA A LA LLAR

El dijous 21 de gener, va tindre lloc a la sala de dalt del nostre local, la xerrada-col·loqui sobre el Banc d’Energia solidaria, patrocinat per l’Ajuntament de Premià de Dalt. 

El nostre alcalde Josep Triadó i Bergés, va fer la presentació de la idea i creació d’aquest  Banc a la nostra vila, donant entrada al conferenciant, en David Maruny, qui sota el títol de “Consells per a l’estalvi energètic a casa” ens va conscienciar de la importància d’aquest tema i el que ens pot representar, econòmicament .

No sols es tracta de tancar interruptors en sortir d’un quarto, sinó que ens va convidar a contemplar-ho des de altres perspectives, com és l’impacte dels electrodomèstics, l’energia contractada, calefacció recomanada, la reposició gradual de bombetes de nova generació, i tota una cascada de detalls i consells informatius i de valor.

Malauradament, cap dels assistents era portador d’una factura d’electricitat , gas  o aigua, el que hauria permès, explicar els conceptes i les possibilitats d’estalvi i millora.  Se’ns  va oferir per donar altra xerrada per tractar el tema.

De qualsevol manera el Banc d’Energia de Premià de Dalt, existeix i sols es qüestió de posar-se en contacte, per demanar entrevista o consultar qualsevol detall que pugui interessar.

L’assistència fou d’una trentena de persones i la cloenda fou feta pel nostre alcalde.

23 gener 2016

Dèiem ahir - MAI ES TARD PER COMENÇAR - 17/01/2016

20 Regles claus i bàsiques per a després dels 65 abrils

MAI ES TARD PER COMENÇAR

 1.- Ara és hora d’utilitzar els diners que vostè va estalviar al llarg de la seva vida. Utilitzils per vostè, no els guardi per què els gaudeixin els que no coneixen el sacrifici d’haver-los aconseguit, generalment persones que, tal vegada,  ni tant sòls són de la família: gendres, nores, . . .

Recordi que no hi ha res més perillós que un gendre amb idees. Compte: no és època d’inversions per meravelloses que semblin, sols portaran angúnies i aquesta etapa es per gaudir de molta pau i tranquil·litat.

 2.- Deixi de preocupar-se per la situació financera de fills i néts; no es senti culpable de gastar els seus diners amb vostè mateix. Probablement vostè ja els hi va oferir el que fou possible en la infantesa i joventut, com sia una bona educació. Ara per tant, la responsabilitat és d’ells.

 3.- Ja no és època de sostenir a ningú de la seva família; sigui una mica més egoista, però no usurer. Tingui una vida saludable, sense grans esforços físics, faixi gimnàstica moderada i alimentis bé.

 4.- Compri sempre el millor i més fi, ja que, al  cap i la fi, és per vostè.  Recordi que en aquesta etapa un objectiu clau es gastar-se els diners amb vostè, en els seus gustos i capricis. Després de mort els diners sols generen odis i rancors.

 5.- Res d’angoixar-se per poca cosa. A la vida tot passa, siguin els bons moments que deuen ésser recordats, siguin els dolents que devem oblidar ràpidament.

 6.- Independent de l’edat, mantingui sempre viu l’amor.

 7.- Mantinguis net en tot moment, prengui un bany diari; sigui vanitós, freqüenti la perruqueria, arreglis les ungles, vagi al dermatòleg, al dentista i utilitzi perfums i cremes amb moderació. Ja que ara vostè no és guapíssim, estigui almenys ben cuidat.

 8.- Res de ser molt modern, intenti ser clàssic. És trist veure gent gran amb pentinats i vestits fets per a jovenets.

 9.- Llegeixi llibres i diaris, escolti la ràdio, vegi bons programes de televisió, ingressi a Internet, escrigui i respongui e-mails, truqui als amics. Mantinguis sempre actualitzat.

10.- Respecti l’opinió dels joves malgrat que, a vegades, poden estar equivocats.

11.- Mai utilitzi l’expressió “en els meus temps”, ja que el seu temps és avui.

12.- No caigui en la temptació de viure amb els fills o néts, encara que, de tant en tant hi vagi uns dies convidat. Aconsegueix-hi més aviat una cuidadora que l’acompanyi-hi i col·labori amb les tasques de la llar: i sols prengui aquesta decisió quan no doni més de sí i vegi apropar-se el final.  Pot ésser molt divertit conviure amb gent de la seva generació i, el més important, no donar treball a ningú.

14.- Cultivi un “hobby” com viatjar, caminar, cuinar, llegir, ballar, criar un gat, un cadell, cuidar les plantes, jugar a cartes, golf, ingressar a Internet, pintar, ser voluntari  o  col·leccionar quelcom. Faci el que li agradi i el que els seus recursos li permetin.

15.- Accepti totes les invitacions de bateig-jos, graduacions de fi de curs, aniversaris, casaments, conferències. Visiti museus, surti al camp... l’important és sortir de casa durant una estona. Però no es disgusti si no el conviden  perquè a vegades no es pot.

16.- Parli poc i escolti més doncs la seva vida i el seu passat sols l’interessen a vostè mateix. Si algú  li pregunta sobre aquests assumptes, sigui breu i procuri parlar de coses bones i agradables. Mai es lamenti de res, accepti les situacions tal com són.  Tot és passatger. Recordi que aviat tornarà a casa seva i a la seva rutina.

17.- Els dolors i les molèsties sempre estaran presents, no els torni més problemàtics del que són parlant sobre ells. Tracti de minimitzar-los. Al cap i la fi, solament l’afecten a vostè i són els seus problemes i els del seus metges.

18.- No es mantingui tan enganxat a la religió perquè ara és vell, resant i implorant tot el temps com un fanàtic. Pensi que ben aviat podrà fer les seves comandes  personalment.

19.- Rigui, rigui molt, enrigui-s’en de tot, vostè és una persona amb sort, vostè ha tingut una vida, una llarga vida, i la mort serà solament una nova etapa incerta, així com fou d’incerta tota la seva vida.

20.- Si algú li diu que ara vostè no fa res d’importància, no es preocupi, el més important  ja va ser fet i vostè i la seva història, bona o dolenta, ja va tindre lloc!

Recordi el que diu Mario Benedetti:

                    “No et rendeixis, per favor; no cedeixis

           encara que el fred cremi; encara que la por mossegui;

                     encara que el sol es pongui i calli el vent.

                     Encara hi ha foc en la teva ànima,

                     encara hi ha vida en els teus somnis,

                     perquè cada dia és un nou començament,

                     perquè aquesta és l’hora i el millor moment”.

17 gener 2016