Dèiem ahir - CREATIVITAT (II) - Roger von Oech - 28/02/2016




CREATIVITAT (II)

El pensament creador requereix una actitud i un plantejament que desperti la seva curiositat per trobar noves idees i elaborar coneixements i experiències.  Aquesta perspectiva exigeix intentar diferents plantejaments, alguns del quals poden resultar ineficaços. Paradògicament haurà d’intentar idees sense sentit, beneites i poc pràctiques. Ocasionalment pot inclòs rompre els motllos tradicionals i cercar idees de manera inusitada. Resumin, adoptant un plantejament creatiu es predisposa la ment a l’acceptació de canvis i de noves possibilitats.

Il·lustrem-ho:

Johannes Gutenberg va saber aplicar perfectament aquesta estratègia: combinà dues idees que fins llavors ningú havia correlacionat, els conceptes implícits per la premsa pel raïm i la premsa per l’encunyació de monedes, per crear una idea innovadora –“Si poso vàries premses d’encunyar monedes sota la prensió d’una premsa de vi, podria imprimir les imatges de les monedes sobre paper”. I així inventà la impremta.

Quelcom similar passà el 1938 amb Ladislao Biro, d’origen jueu, i el seu germà Georg, que era químic. Observant a uns nens que jugaven al carrer a les bales, va veure que quan aquestes travessaven un vassall d’aigua sortien tresant una línia en el pis sec. Refugiat a l’Argentina, durant la segona Guerra Mundial, va patentar el bolígraf que donà milions de guanys al tresor argentí. Fou en  el 1945 quan Marcel Bich llençà al mercat el famós Bic.
I parlant del Velcro, fou un tal George Mestral a qui si la va ocórrer la idea per casualitat anant pel bosc, en observar com uns cards s’adherien als pèls del seu gos al sortir aquest d’unes bardisses.

També en el 1971 Nohan Bushell, mentre mirava un programa avorrit de televisió, pensà: per què no convertir aquesta passiva videotonta en un interessant joc interactiu? I desenvolupà “Pong”, el tennis de taula interactiu que donà inici a la revolució dels jocs en pantalla de televisió (videojocs).

I el mateix va fer el genial Pablo Ruiz Picasso; contemplant una bicicleta vella aparcada a la porta de sa casa; plasmà el cap d’un toro combinant manillar i seient.

Tots aquests exemples mostren la capacitat de la ment creadora per transformar unes idees en altres. Canviant de perspectiva i jugant hàbilment amb els nostres coneixements i experiències, podem fer l’ordinari extraordinari i l’insòlit quotidià.  

Així les premses per raïm destil·len informació; les boletes combinades amb tinta ens permeten escriure durant temps amb comoditat; els cardos i el pel del gos permeten als astronautes guardar les eines desafiant la llei de la gravetat; la teletonta es converteix en instrument lúdic i els seients de bicicleta amb caps de bou.

Albert Szent-Györgyi encertà quan va dir:

“Inventar es trobar noves aplicacions per les coses ordinàries”

Per tant, si desitja ser més creatiu, comenci per trobar noves facetes a les coses comunes de la vida quotidiana: “pensi diferent que la resta de la gent”.

Roger von Oech, Ph. D. (1.987)

28 febrer 2016

Viatges i Sortides - CALÇOTADA A SANT MARTÍ DE TOUS - 20/02/2016



CALÇOTADA A SANT MARTÍ DE TOUS

El passat dia 20 de febrer, dissabte, vàrem compartir l’excursió a la població de Sant Martí de Tous, amb els col·legues del Casal de Teià.  Vàrem omplir un autocar de 60 places, amb sortida de Premià de Dalt a les 7,30 hores, donat l’itinerari de recollides a fer.

Sant Martí de Tous és un petit municipi d’uns 1.100 habitants que pertany a la comarca de l’Anoia; es troba pràcticament equidistant entre la ciutat d’Igualada i la vila de Santa Coloma de Queralt.

Arribats a Sant Martí, vàrem esmorzar en el bar- restaurant a on havíem de tornar per dinar. L’esmorzar fou original: un entrepà de quasi uns 30 centímetres, untat de tomàtec i farcit de pernil; aigua, vi i café/tallat/amb llet, segons el gust de cadascú.

Acabat l’àpat, iniciarem la visita guiada per la població començant per el castell que domina tota l’extensa plana de l’Anoia. Donat l’origen medieval d’aquesta petita població hi proliferen les llegendes.  El guia, un  jove local que prodigava l’expressió “vale?”, ens va contar la de la senyora de Tous, aquella que per golafre per menjar el moll de l’os del be negre, acabà amb els xais propis i de la contrada, arruïnant-se i anant a pidolar menjar.  Tastà pa amb nous i, tot plorant, va dir que si ho hagués sabut, encara seria la senyora de Tous. El conte apareix esculpit en una gran pedra.












A continuació visitarem l’església parroquial consagrada a Sant Martí que fou construïda a finals del segle XIX sobre la base del temple gòtic anterior, construït entre 1334 i 1358. A destacar el retaule del Roser i el Sepulcre de Bernat de Tous, mort l’any 1355.  És un sarcòfag amb estàtua jacent, en la qual el noble reposa vestit de cavaller soldat amb cota de malla i espasa, amb un lleó als peus.  A l’arca hi ha diversos personatges inscrites dins d’arcuacions gòtiques.










Tot seguit ens conduí a un local del gremi de comerciants de St. Martí, a un varem visualitzar un vídeo del que destaco el final del ball de faixes.  I després de passar a provar els elaborats locals i les senyores, a fer el que els hi correspon, abastir-se d’embotits i dolç; tornarem a l’autocar que ens desplaçà vers Igualada, se suposa per anar de compres.

Tornada a Sant Martí per fer la calçotada.  En general, bé i abundant. Cal destacar que aquell bar- restaurant  és, en realitat una sala-teatre a on si feia ball i, actualment es fa cine, no per la minsa població de Sant Martí, sinó per la població d’Igualada, doncs, anecdòticament, a Igualada no hi queda avui en dia cap sala de cinema.















  perdoneu el rollo però quelcom havíem 
de dir per acompanyar les fotos.


26 febrer 2016

Dèiem ahir - EL LLENYATAIRE I LA MORT / EL LLAURADOR I ELS SEUS FILLS - Jean de La Fontaine - 21/02/2016




EL LLENYATAIRE I LA MORT

Un llenyataire ancià, carregat amb el pes del seu feix de branques i dels seus anys, caminava fatigosament, encorbat i gemegós, tractant d’arribar  a la seva mísera cabanya. 

No puguen suportar més el seu dolor i fatiga. Deixa caure la seva càrrega a terra i medita sobre la seva desgràcia. Quin plaer ha conegut des de que va vindre al món? Moltes vegades sense pa i mai en repòs;  la dona i els fills, els soldats que passen, els impostos, l’usurer i la gabella, són per ell el retrato complert del desgraciat, de ell mateix.

Desesperat crida doncs a la Mort, que vingué de seguida i li preguntà per què la volia.

“Doncs perquè m’ajudis a carregar la llenya!! – respongué cridant – no et retardarà gran cosa”.

La Mort tot ho cura però, normalment, les persones preferim sofrir abans que morir.  Es així.



EL LLAURADOR I ELS SEUS FILLS

Un ric llaurador que veia molt propera la seva mort, cridà als seus fills a part per parlar-los sense testimonis.

“Guardeu-vos mol bé – els hi diu – de vendre la vostra heretat, llegada pels nostres avis!  Hi ha un tresor amagat dins d’ella però ignoro a on es troba.  Passada la collita, remogueu el vostre camp, caveu de dalt a baix sense deixar un sol pam que no remoguin les vostres pales”.

Morí el pare i els fills començaren a cavar el camp, de dalt a baix, i amb tal afany, que l’any següent la collita fou molt més gran. Diners no en varen trobar perquè no els hi havia. Però el seu pare fou un savi ensenyant-los-hi, abans de morir, que el treball és un tresor.

Treballar constantment, és el bé més permanent


Faules de Jean de La Fontaine
(1.612 – 1.695)
21 febrer 2016