Dèiem ahir - VUIT PENSAMENTS PER PASSAR PER ALT (Tots?) - 26/06/2016

VUIT PENSAMENTS PER PASSAR PER ALT (Tots?)

Numero  8

La vida es transmet sexualment. Vale.

Numero  7

Mantenir una bona salut és, senzillament, el camí més lent per arribar a una mort natural.

Numero  6

Les persones tenen dues classes d’emocions: Gana i Excitació.  No es poden separar.  Si veus una resplendor en els seus ulls, fes-li un entrepà.

Numero  5

Dones un peix a una persona i l’alimentaràs avui.  Motiva-la a què utilitzi Internet i no et molestarà durant setmanes, mesos i potser anys.

Numero  4

Una dèria saludable et fa sentir estúpid algun dia, mentint l’agonia; igual que la resta d’aquells de nosaltres que no parem atenció a les regles.

Numero  3

Tots nosaltres podríem aprendre una lliçó de la climatologia.  No fa cas de les critiques.

Numero  2

Diuen que quan s’ha superen els 60 anys, la gent és torna àcida fent del món una deixalleria.  Ara el món és una deixalleria i la gent “parla” de mesures per netejar-lo.

Numero  1

La vida es com sacsejar una pebrera; el que fas avui potser et pot cremar demà.

* * * * * * * * * * * * * 

I, com algú em va dir fa poc: “No et preocupi la tercera edat; no sol durar massa”.  Genial.  N’hi ha de tota mena.

26 juny 2016

Dèiem ahir - C O M P A N Y I A - 23/06/2016

C O M P A N Y I A

Ja de nit, vaig rebre una trucada telefònica d’un molt bon amic meu.  Em va agradar molt sentir la seva veu.  El primer que em preguntà fou: “Com estàs?”

I sense saber per què, li vaig respondre: “Molt sol”.

- “Vols que parlem?” –em digué.  Li respongué que sí.

- “Vols que vingui a casa teva?” – Sí.

Penjà el telèfon i, en menys de quinze minuts ja estava sonant el timbre de casa.  Li vaig parlar durant hores de tot, del meu treball, de la meva família, de la xicota, dels meus deutes...,  i ell m’escoltà amb molta atenció.

Se’ns va fer de dia, vaig quedar mentalment molt cansat;  m’havia fet molt de bo la seva companyia i, sobre tot, que m’escoltés, que em donés suport i que em fes veure els meus errors.  Em sentia molt  comprès i a gust.  Quan el meu amic va notar que jo ja em trobava millor, em va dir:

- “Bé, me’n vaig, haig d’anar a treballar”.

Em va sorprendre i li digué:

- “Per què no m’havies dit que havies d’anar a treballar? Mira l’hora que es, no has dormit gens, té pres el teu temps tota la nit”.

Ell somrigué i em va dir:

- “Cap problema, per això estem els amics”.

Jo em sentí feliç i orgullós de tenir un amic així. El vaig acompanyar fins el portal.  Mentre ell caminava cap al seu cotxe, li vaig cridar des de lluny:

- “I a tot això, per què em vas trucar de nit tan tard?”

Ell va tornar i em digué en veu baixa: “Es que volia donar-te una notícia”...

- “De què es tracta?”

- “Vaig anar al metge i em digué que estic molt malalt”.

Vaig quedar mut.  Ell somrigué de nou i em va dir:

- “Ja en parlarem d’això.  Que tinguis un bon dia”...  es donà la volta i se’n va anar. Va passar un bon rato fins que vaig assimilar la situació, i em vaig preguntar una i altra vegada, perquè quan em preguntà com estava, em vaig oblidar d’ell i sols vaig parlar de mi? Com va tindre la força de somriure’m, de donar-me ànims, de dir-me tot el que em digué, trobant-se ell en aquesta situació... Això es increïble...

D’ansa llavors ma vida ha canviat.  Solc ésser menys dramàtic amb els meus problemes i gaudir més de les coses bones de la vida.  Ara aprofito més el temps amb la gent que estimo.

“El que no viu per servir... no serveix per viure”...  La vida és com una escala de mà, si mires cap amunt sempre seràs l’últim de la fila; però si mires cap avall veuràs que hi ha molta gent que voldria estar en el teu lloc.

Atura't a escoltar i ajuda els teus amics.  Et necessiten! 

23 juny 2016

Ball - REVETLLA DE SANT JOAN 2016 - 18/06/2016

REVETLLA DE SANT JOAN 2016

El dissabte 18 de juny, vàrem celebrar la “nostra” revetlla de Sant Joan.  Ja fa uns anys avancem la celebració per alliberar els possibles compromisos adquirits pels  nostres associats el dia real de la revetlla: 23 juny.  I si no els alliberem, tenen l’oportunitat de gaudir de dues revetlles.

Una guarnició de la sala “verbenera” i simpàtica, que va agradar als assistents i que hem d’agrair als socis muntadors.

 

Amb música ambiental se’ns va servir el sopar consistent amb una amanida “a la gamba” (una variant del còctel de gambes) amb una original presentació, un fricandó (del que es va poder repetir), gelat, coca de fruita confitada, pa, vi i cava.  Menys la coca que ens venia de Vilassar D., tot el preparat i cuinat provenia de Can Quim.  Tots els comensals es mostraren satisfets i la majoria alabà el menú.

I tot seguit en Max Turati, orquerstrista i divo de la cançó melòdica, ens obsequià amb tot un selecte repertori de ballables que, ajudats per l’àpat i la mica de beguda, animaren als mes reticens a sortir a bellugar l’esquelet.

Inserim a continuació algunes fotos a on, tal vegada us hi trobareu. . .

                     

      

Un detall molt maco fou l’apagada de llums i l’entrada d’un petit pastís sobre el que  lluia la xifra de 90 i que es dirigí a on seia na Agustina Prat, mentre els assistents cantaven l’aniversari feliç.  Una agradable sorpresa per a tots, principalment per l’Agustina que s’emocionà.    

23 juny 2016

* * * * * * * * * * * * *

Diversos - Cantada d'havaneres - 16/06/2016

CANTADA D’HAVANERES

El passat dijous 16 de juny a la tarda, el grup de “Barca de Mitjana” ens va obsequiar amb una primícia del seu últim DVD: "De vell nou", elaborat en temps de tardor/hivern i amb el que pensen irrompre en la temporada d’enguany.

Noves havaneres entre les quals cal destacar “La sirena i la lluna”, “La perla” i l’originalitat de la sardana “Sota el Mas Ventós” cantada  sense acompanyament instrumental.

Amb un auditori reduït (54 persones) que atribuïm a la minsa publicitat feta, atès que que es va tractar de cosa dita i feta.  Els assistents vàrem passar una agradable estona i, segons confessió d’en Jaume Romaguera, ells s’ho van passar pipa davant d’un públic agraït i al tindre lloc en un local tancat.

Recomanables, sense reserva.

23 juny 2016

Dèiem ahir - EL JUDICI DEL RABÍ SAMUEL - 12/06/2016

EL JUDICI DEL RABÍ SAMUEL

Dos homes mantenien una disputa. Per resoldre-la, acudiren al rabí Samuel. 

El més extravertit exposà els seus arguments.  Era molt eloqüent i persuasiu en els seus raonaments.  Quan acabà, el rabí inclinà el cap diverses vegades en senyal d’aprovació i digué: “Correcte, correcte”.

En escoltar això, l’altre home, que fins llavors havia romàs callat, s’aixecà d’un salt i exposà ses arguments amb molta fluïdesa i convicció.  En acabat que fou el seu discurs, el rabí tornà a assentir amb el cap tot dient. “Correcte, correcte”.

La dona del rabí, que havia presenciat l’escena en silenci, es dirigí de manera airada al seu marit dient-li: “Samuel, ambdós no poden tenir raó!”  El rabí, mirant resignadament a la seva muller, tornà a murmurar: “Correcte, correcte”.

Moralitat :  La solució sempre està en l’entorn; l’important es l’enfocament que  puguem donar a la qüestió.

12 juny 2016

Viatges i sortides - SORTIDA/EXCURSIÓ DEL "PERNIL" - 11/06/2016

SORTIDA/EXCURSIÓ DEL “PERNIL”

El passat dia 11 de juny, dissabte, va tindre lloc l’excursió batejada com la “del Pernil”, pel fet que, com a promoció, l’agència de viatges obsequiava amb una “paletilla” a cada participant en l’excursió.  I vaja “paletilla”!  La que em va tocar s’apropa als 5 quilos.

Amb una  recollida, pràcticament a domicili, un total de 37 sòcies/socis emprenguérem la marxa de bon matí, cap a Santa Margarida i Els Monjos, on vàrem esmorzar en el Restaurant Paco. Està situat dins d’un polígon industrial i té anomenada per aquelles latituds.  Entrepà quilomètric, amb tant de pernil com de pa.

Surtin de Casa Paco ens portaren a la Masia Romagosa, prop de Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès) on vàrem visionar un vídeo sobre les bodegues Romagosa-Torné, amb degustació de caves i vins.  Allí, com de costum, les senyores es varen firar.

I tot seguit, visita/passeig pel mercat de Vilafranca del Penedès, a on varen seguir firant-se els membres de l’expedició, principalment de fruita.

Per dinar tornarem al Restaurant Paco, degustant  el menú previst que fou del grat de tots.

I, per acabar, sessió de ball de saló, amb una rifa organitzada pels cantaires.

I tornada a Premià de Dalt, fent cinc parades per desembarcar el passatge.  Com dit, cadascú amb una “paletilla” molt ben presentada i que sembla està sortint bé.

22 juny 2016

Dèiem ahir - LA DOTZENA DEL FLEQUER - C. Dean Fales - 5/06/2016

 

LA DOTZENA DEL FLEQUER

“En els vells temps”, com el meu nét fa referència als dies de la meva adolescència, era costum que els forners, al vendre una dotzena de galetes, en posessin una de més a la bossa.  El client  en realitat rebia 13 galetes per al preu de 12. De manera que 13 s’arribà a conèixer com “la dotzena del flequer”.

En la “dotzena del flequer” hi ha un principi molt important. Donar quelcom extra és realment la base de qualsevol progrés en el món, ja que, el progrés, és simplement el resultat de l’esforç extra que va més enllà del que bàsicament es requereix.

Un venedor extraordinari, amb qui vaig treballar, em comentà un dia que ell realment no es preocupava massa per estar mal pagat. El que realment el preocuparia -deia ell- seria la possibilitat d’estar sobrepagat. Cada dia tractava d’assegurar-se a si mateix, mentalment, que ell era més valuós per als seus clients i per la seva empresa, que el que li pagaven. És difícil produir un millor programa de seguretat personal i de progrés.

A l‘igual que la misericòrdia, “la dotzena del flequer” és “dues vegades beneïda”. Beneficia al que la rep però, sens dubte, i en molt major grau, beneficia també al que la dona.

C. Dean Fales (1961)

05 juny 2016