LES CASTANYERES I LA TRADICIÓ
De castanyeres n’hi ha en moltes bandes, però com les de Barcelona, no en trobareu cap en lloc.
Aquestes bones dones representen d’una manera impertorbable la força de la tradició. La Barcelona vella, la de Sant Just i Santa Maria de la Mar, es pot dir que viu pura i intacta, dintre aquests gran mocadors de llana despintada de les castanyeres, i en aquests pisos de roba de sac on reposen les castanyes cuites a punt d’entrar dintre de la paperina.
Aquestes bones dones representen d’una manera impertorbable la força de la tradició. La Barcelona vella, la de Sant Just i Santa Maria de la Mar, es pot dir que viu pura i intacta, dintre aquests gran mocadors de llana despintada de les castanyeres, i en aquests pisos de roba de sac on reposen les castanyes cuites a punt d’entrar dintre de la paperina.
Ara
s’acosta Tots Sants, ha començat l’humil comerç de les castanyes; quan
arriba aquest temps, si passo per un lloc completament modernitzat, com
la plaça d’Urquinaona, m’entra el dubte i la inquietud de pensar:
“aquella castanyera que es posa aquí tots els anys, s’haurà mort, i si
és viva, s’atrevirà a reprendre el seu negoci, ara que això es va posant
cada vegada més dinàmic?” Però arriba l’octubre i vénen les primeres
boires, i una tarda beneïda la castanyera encén el seu fanal, munta
aquell forn abonyegat, s’aclofa a la cadira com una lloca resignada, i
vinga torrar i vendre castanyes com si tal cosa; amb aquell mateix
vestit de fa deu anys, i amb aquells dits, cada vegada més negres, més
cremats i més insensibles al foc.
De vegades s’ensopega una castanyera jove, lleugerament modernitzada: és la filla d’aquella que li compràveu castanyes quan anàveu a estudi. Ha introduït certes reformes a la botiga; ens presenta, per exemple, una tauleta pintada de color blau cel.
De vegades s’ensopega una castanyera jove, lleugerament modernitzada: és la filla d’aquella que li compràveu castanyes quan anàveu a estudi. Ha introduït certes reformes a la botiga; ens presenta, per exemple, una tauleta pintada de color blau cel.
Però aquestes modificacions són gairebé insensibles, es van fent per mitjà d’una evolució molt lenta. Les castanyes aguanten el punt de cosa endarrerida, de cosa delicadament arqueològica.
Són la representació viva d’aquella Barcelona de les revoltes i de les tendres festes de barri. . . Són les dones pintades per En Padró, incommovibles davant de totes les barricades.
Els seus clients també acostumen a ésser personatges d’un altre món. Vells pansits i solitaris que tot el dia passegen arrossegant els peus, i que acaricien dintre les butxaques del seu abric tronat, els deu cèntims de castanyes calentes. Aliment de poc preu, i més nutritiu que les llaminadures cares, aquestes castanyes comprades quan es fa fosc, ens recorden tota la nostra vida de criatures.
I, a més a més, si tenim una mica d’imaginació, veurem que les castanyes torrades, ens evoquen, més que altra cosa, aquella densa verdor dels bacs muntanyencs. Les castanyeres, fresques i brillants a l‘estiu, i ara de color tèrbol i calent, un color com el de les mares del vi.
Silenciosament, esclafant poc a poc entre els queixals aquest fruit fonedís i enfarinat, sentireu poc a poquet, tots el gustos de la muntanya. El record dels espais lliures que són tan lluny del nostre pa de cada dia, record servit d’una manera humil a la vostra imaginació.
I aleshores les castanyeres, sobretot com més velles i escarransides siguin, sobretot si tenen una punta d’aire de bruixa, us semblaran unes misterioses divinitats destronades, primitives divinitats boscanes que s’han de guanyar la vida, vestides amb quatre parracs, lluitant amb l’artifici ciutadà. Seran les portadores incommovibles del perfum de la selva, cuinat i endolcit pel seus forns miserables, aquests forns als quals només elles saben trobar el punt dolç per a la fruita que couen.
octubre, 1924
Josep Maria de Sagarra (1894 – 1961)
30 octubre 2016
