Dèiem ahir - UN SILENCIADOR PERFECTE - C. Dean Fales - 27/11/2016

UN SILENCIADOR PERFECTE

Hem d’anar molt amb compte i no mostrar-nos massa orgullosos de les nostres pertinences, la nostra posició i els nostres èxits.  Convé ser prudent i no presumir del que hem fet o tenim, d’una manera ostentosa. La persona que ens escolta pot estar en una situació millor que la nostra. Senzillament no en parla massa.. Sobre aquest tema, en Dean Fales recordava a un amic seu, en Ray Dankenbring, qui li parlava d’un conegut seu de la Costa Oest que treballava en una agència de publicitat. 

En aquesta persona li agradava ”lluir-se molt” com deien els amics de Quebec. Home ben vestit; cotxes cridaners; “amic” de gent important; vostès coneixen bé aquest tipus de persona.

Sempre havia desitjat tindre un automòbil Rolls Royce i, finalment, se’n va comprar un. Estava tan orgullós d’aquest auto que gairebé no es podia contenir.

Poc temps després d’haver-se comprat el seu Rolls Royce, un client important de la Costa Oriental vingué a l’agencia per parlar de negocis amb ells. 

En acabar la visita, el publicista va insistir en què ell portaria al client a l’aeroport.

Mentre el publicista i el client anaven cap l’aeroport, el publicista, dirigint-se al client, li va dir: “M’imagino que aquesta es la primera vegada que ha tingut l’oportunitat de viatjar en un Rolls Royce”.

“Doncs, sí” -contestà el client- “És la primera vegada que viatjo en el seient davanter.” 

* * * * * * * * * * * *

Finalment afegir que quan l’ostentació es fa davant del que en té menys, potser l’estem humiliant o, el que es pitjor, tal vegada li estem despertant una animadversió vers nosaltres.

Adaptació d’un missatge de C. Dean Fales

27 novembre 2.016

Diversos - PLATS CUINATS - 24/11/2016

PLATS CUINATS

Ahir dijous, 24 de novembre, en acabar la Sessió de Gimnàstica, varen ser parades dues taules per a dipositar les exquisideses que un bon grup de les nostres sòcies havia cuinat.

Hi havia de tot: pizza, pastel de vegetals, truita de patates, crestes, pastís de pasta fullada amb sobrassada, ous farcits decorats amb gambetes, truita de patates amb gambes, pastís de nata "Cardenal", "Tiramisú", bunyols de poma, coques de tota mena, mus de llimona i segur que ens descuidem d’altres.

Després de la presentació va tenir lloc la degustació de les mateixes. I amb un total de 34 comensals, no sols vàrem tastar, sinó que vàrem berenar i alguns fins i tot van sopar. 

Tot un èxit que hem d’agrair a l’expertesa d’aquest grupet de sòcies que es prenen les coses del Casal molt seriosament i que quan aporten la seva desinteressada col·laboració ho saben fer amb amor i entusiasme. Gràcies a totes elles i agrair també la presència a l’acte dels que sols vàrem picar.

25 novembre 2016

Dèiem ahir - EN PRIMER LLOC, L’IMPORTANT - Anònim - 20/11/2016

EN PRIMER LLOC, L’IMPORTANT 

Una vegada un expert motivador estava donant una conferència a un grup d’empresaris i professionals. Per aclarir un punt concret va utilitzar un exemple que tots aquells professionals mai més oblidarien.

Dret, davant d’un auditori de gent molt destacada, els hi digué: “Voldria fer-vos un petit examen . . .”

De sota la taula tragué un gran gerro de vidre de boca ample i el posà sobre la taula, davant seu. Llavors va treure una dotzena de rocs de la mida d’un puny i començà a posar-los un per un, dintre del gerro. Quan el gerro estava ple fins al topall i no en podia posar-ne més, preguntà a l’auditori: “El gerro, està ple?”

Tots els assistents van dir. “Si!”

Llavors digué: “N’estan segurs?” I va treure de sota la taula un pot de vidre ple de pedretes petites de construcció. En tirà unes quantes dins del gerro, el remenà fent que les pedres petites s’arrangessin en els espais vuits entre les grans.

Quan acabà de fer això, preguntà altra vegada: “Està ple aquest gerro?”

Aquesta vegada l’auditori ja suposava el que vindria i un dels assistents va dir en veu alta: “Probablement no”.

“Molt bé” -contestà l’expositor. Va treure de sota la taula un altre pot de vidre ple de sorra i començà a abocar-la sobre la boca del gerro. La sorra s’arranjà en els espais entre les pedres grosses i les petites. Una vegada més preguntà al grup: “I ara, està ple aquest gerro?”.

Aquesta vegada diverses persones respongueren a cor: “No!”

I, una vegada més, el presentador va dir: “Molt bé!” Llavors tragué una gerra plena d’aigua i la va anar buidant dins el gerro amb pedres, fins que quedà ple i començà a vessar.

Quan acabà, mirà a l’auditori i els hi va preguntar: “Quina creuen vostès que és l’ensenyança d’aquesta petita demostració?”

Un dels espectadors aixecà la mà i digué: “L’ensenyança és que no importa que tan ple està el teu horari, si ho intentes de veritat, sempre podràs incloure més coses”.

“No!” -replicà el conferenciant- aquesta no és l’ensenyança”.

“La veritat és que aquesta demostració ens ensenya el següent: Si no poses les pedres grans primer, no podràs posar-les en cap altre moment. Quines són les pedres grans de la teva vida?”. 

“Un projecte que desitges fer funcionar? -Temps amb la teva família? – La teva fe, la teva educació, les teves finances? –Qualsevol causa que desitgis defensar? -Ensenyar el que saps a altres?”.

“Recorda posar aquestes pedres grans primer o després no trobaràs lloc per a elles. Així que avui, aquesta nit o demà, al despertar, quan et recordis d’aquesta anècdota, preguntat a tu mateix quines són les pedres grans en la teva vida i corra a posar-les primer en el teu gerro.”

(Anònim)

20 novembre 2016

Dèiem ahir - LA GERRA ESQUERDADA - 13/11/2016

LA GERRA ESQUERDADA

Un portador d’aigua de l’Índia tenia dues grosses gerres que penjaven dels extrems d’un pal que duia damunt l’espatlla. Una de les gerres estava en molt bon estat, i conservava tota l’aigua fins al final del sender que el portador recorria a peu, des del rierol fins a la casa del seu patró; però l’altra gerra estava esquerdada i l’aigua li vessava, de manera que quan arribava, sols hi quedava la meitat de la seva càrrega.

Els companys del portador trobaven estrany que no volgués adobar-la, ja que aquesta imperfecció de la gerra li feia perdre diners. Malgrat això, el portador explicava així la seva estranya decisió:

- “És possible que no entengueu la meva manera de fer, però. . . us heu fitxat en la de flors tan boniques que creixen al llarg del camí, just on cau l’aigua vessada de les esquerdes de la gerra? Vaig sembrar llavors per tot el sender per on vaig, i la gerra esquerdada les ha anat regant de manera que he pogut recollir moltes flors per decorar l’altar de la meva Mare”.

Cadascú de nosaltres té les seves pròpies esquerdes. Tots som gerres esquerdades, però hem de saber que sempre existeix la possibilitat d’aprofitar les esquerdes per obtenir bons resultats. Hom no deixa de riure per fer-se vell, hom es fa vell per deixar de riure.

13 novembre 2016

Diversos - CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA VELLESA - 16/10/2016

CELEBRACIÓ DEL DIA DE LA VELLESA

El diumenge 16 d’octubre 2016, el Casal de la Gent Gran de Premià de Dalt va celebrar el Dia Internacional de la Vellesa.

A l’Església de Sant Pere, oficiada per mossèn Josep Colomer, va tindre lloc la celebració de la Santa Missa.

Com en les millors ocasions, la Missa fou acompanyada per les veus de la nostra estimada Coral Primiliana i piano, sota la direcció de Rosa Bel.

En acabar la Santa Missa, amb invitació extensiva a tots els assistents i demés habitants de la vila, fou servit un copiós aperitiu en el nostre local de “La Benèfica” acompanyat de vermut i begudes.

Tot seguit, un grupet de 24 sòcies/socis ens traslladarem al restaurant Cambray, a Teià, per dinar, abans de tornar al Casal pels actes de la tarda.

I a les 6 de la tarda va tenir lloc l’acte d’homenatge a les sòcies i socis que compleixen enguany els 80 anys. Tot un acte emotiu en el qual ens acompanyaren l’alcalde Josep Triadò i les regidores Magda Julià i Anna Mª Cuello que, junt amb la nostra Presidenta, varen fer entrega als homenatjats de sengles plaques commemoratives de l’acte.

Seguidament, el grup Amics de la Guitarra ens obsequiaren al llarg de més d'una hora, amb un repertori d’havaneres, cançons de la Tuna i boleros que fou de l’agrado de tots els assistents.

 





I per finalitzar la diada, un singular berenar/sopar a base de pastes salades i dolces, acompanyades de begudes i cava.

10 novembre 2016

Dèiem ahir - LES CANYES I EL CAMELL - Jean de La Fontaine - 6 /11/2016

LES CANYES I EL CAMELL

El primer que va veure un camell va fugir espantat.  El segon se li apropà.  El tercer li va posar un cabestre.  El costum ens familiaritza amb tot.  El que de sobte ens sembla singular i terrible, es torna habitual als nostres ulls quan se’ns mostra contínuament. I ve a conte el que segueix.

Uns homes que estaven a l’aguait varen entreveure sobre les aigües, allà a l’horitzó, un objecte que els hi va semblar un poderós vaixell.  Moments després els hi semblà un petit vaixell de càrrega, tal vegada a la deriva, doncs ni pals, ni veles;  després els hi semblà que es tractava d’una barqueta;  de seguida d’un embalum, i, per fi, unes canyes que suraven damunt  les ones.

Conec a molts per aquests mons a qui els hi convindria aquest conte; de lluny semblen alguna cosa i d’aprop no són res.

Jean de La Fontaine (1.621-1.695)

6 novembre 2016