Dèiem ahir - SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES (II) - 30/04/2017

SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES

(continuació)

En diferents estudis s’ha demostrat que la capacitat per rebre o retenir informació no disminueix amb l’edat; també s’ha demostrat que la gent gran troba més fàcil de recordar coses si aquestes són presentades a poc a poc. Aquesta qüestió, la velocitat, és important tan en el moment d’enregistrar com en el moment d’evocar. Serà doncs convenient tenir-la en compte, tan la persona gran com els qui l’envolten. 

El magatzem de records és molt ampli, i tots els seus components no tenen, per a la persona, la mateixa importància; això influeix en el fet que algunes qüestions es recorden més fàcilment o més ràpidament que d’altres.

També ens pot ajudar a comprendre les falles de la memòria, tenir present que quan la persona està trista, o deprimida, o capficada per un problema, pot tenir més dificultats, tant per enregistrar el que li estan dient, com per evocar la data, el nom o el fet que necessita recordar.

En moltes ocasions, les pèrdues de memòria sobre records o esdeveniments recents són degudes a la mateixa preocupació que aquests records signifiquen per a la persona; també en alguns casos, una malaltia determinada o els medicaments emprats poden tenir influència en la pèrdua de memòria. Això és, però, ben diferent de considerar que es perd la memòria perquè un es fa gran. No accepti aquesta explicació que l’impedeixen de trobar solucions.

A més del que hem comentat fins ara, hi ha una bona manera de millorar la memòria: utilitzar-la. Aprenent, escoltant, interessant-se pel que succeeix; fent coses que li agradin, agilitzarà la memòria.

Pot establir també la seva tàctica; anoti les qüestions que haurà de recordar al cap dels mesos, asseguri’s que l’informin lentament d’aquell tema que li interessa, i quan en un moment determinat li costi recordar alguna cosa, esperi’s una mica; el més segur és que després d’una estona ho recordarà perfectament.

30 abril 2017

Dèiem ahir - SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES (I) - 23/04/2017

SOVINT EM COSTA RECORDAR LES COSES

Aquesta és una frase que sentim freqüentment entre les persones grans. L’expressió porta una dosi d’inseguretat d’un mateix. També ho sentim entre els amics o familiars de la persona gran i, aleshores, l’expressió va acompanyada de la incertesa sobre la capacitat de l’amic o parent per a enfrontar-se a la vida quotidiana. En alguns casos l’oblit és entès com signe que la persona és “definitivament vella”. És molt estesa en la nostra societat la idea de que la persona gran perd la memòria. Si vostè no està malalt, no perdrà la memòria amb el pas dels mesos i dels anys. És important d’entendre com és, com funciona, la memòria, per comprendre el que ens pot succeir i no deixar-nos atribolar per la idea de caducitat o decadència amb motiu de l’aparició d’oblits. 

La memòria no es únicament el record. El procés de memorització té tres components, podem dir que es realitza en tres temps. El primer, és el temps del registre, en el qual recollim el que està succeint. El segon, és el temps de l’emmagatzemament del que hem recollit. El tercer, és el temps de l’evocació, en el qual es recuperen els noms o els fets que ja havíem enregistrat i emmagatzemat.

Reconegut aquest procés, és útil, doncs, d’analitzar on es pot trobar el defecte de funcionament d’aquest complex camí. Enregistrem molta més informació de la que ens adonem, i el magatzem és immens. Les falles de la memòria poden ser degudes a una “manca d’atenció” o de concentració. Quantes vegades un de nosaltres ha pensat que no s’havia assabentat d’una qüestió senzillament perquè li estaven comentant diverses coses alhora o perquè “tenia el cap en un altre lloc”? o perquè li deien massa de pressa?

Seguint el camí de les respostes a aquestes preguntes podem comprendre millor les falles de la memòria i també, en molts casos, donar una solució.

(continuarà)

23 abril 2017

Diversos - ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA - 23/04/2017

ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA

Ahir, 23 d’abril, diada de Sant Jordi, va tindre lloc la celebració de la nostra Assemblea General Ordinària. 

Els assembleistes varen aprovar la gestió de la Junta Directiva durant l’exercici 2016, així com el pressupost presentat pel 2017.

Cal destacar com important, la cessació voluntària de Mª Carme Botey, com a Presidenta al llarg dels darrers cinc anys, i la seva substitució, com a nou President, de Jesús Zamarreño i Ric, que fou celebrada pels associats assistents a l’Assemblea.

Inserim un petit reportatge fotogràfic de l’acte.

Després d’obsequiar a les senyores sòcies amb la rosa commemorativa de la diada de Sant Jordi, vàrem tenir un refrigeri a base de coca, begudes i cava, que contribuí a una nova oportunitat d’integració social.

24 abril 2017

Dèiem ahir - UNA ROSA PER A L’ÀVIA - Ramon Folch i Camarasa - 18/04/2017

UNA ROSA

PER A L’ÀVIA

“I tinc tanta por, saps, Marc, tanta por!” somicava la futura mare, mentre esperaven l’arribada de la llevadora, llavors del naixement del primer fill. “Tot anirà bé, ho sents menuda?, tot anirà bé” – deia en Marc.

I encara, la vigília de la seva mort, quan ella, l’Eulàlia, empassant-se les llàgrimes, li estrenyia la mà, i dels llavis ressecs del moribund sortien les paraules mig esborrades: “Tot... anirà... bé, Eulà...lia...”. 

Ja era passat, per ella, el temps de les roses, de l’amor, dels Sants Jordis a la tarda, quan des del balcó del piset de nuvis, ell i ella, en Marc i ella, espiaven el cel per veure i sentir les primeres orenetes rituals.

Des del seu racó, des del seu balancí, encara bo si li deixaven sentir l’olor de les roses dels altres i enyorar els vells temps. I, mentrestant, esperar, tot fent giravoltar els polzes, la mort que havia d’arribar qualsevol hivern, per a ella.

La taca de sol, ara s’havia ajagut als seus peus, com un ca fidel que li fes companyia.

Amb l’escalforeta del solet d’abril al peus devia haver-se adormit. Com en somnis, poderosa, li arribà l’olor inconfusible de la rosa. 

- “Que dormies, avia?”- En la veu i tot s’hi assemblava. Era el petit, tot nimbant de bona olor de rosa. El petit que en devia de portar una, de rosa de Sant Jordi. Per a la seva mare, per a la seva amiga, per a la seva veïneta? 

- “A que no endevines que et porto?"

- “A mi, noi, a mi?" 

- “És clar – Feia el noi petit – “A que no ho endevines?” 

(Recordo com li contestava a en Marc cada Sant Jordi quan em feia la mateixa pregunta: “Una bicicleta, un lloro mut, un arc de Sant Martí, una rosa!”) 

- “Però, per què?” –i el llavis li tremolaven; beneita que era. 

- “Has d’endevinar què és” –insistia el noi. 

- “Però com?” 

- “Per l’olor de rosa” –feia el minyó. 

- “Una rosa, doncs?" –pogué dir l’avia a punt de plorar. 

- “L'he comprat per a tu” –deia el noi. I la hi posà entre els dits. 

Déu meu, i ho era una rosa! Una rosa de Sant Jordi, d’amor, de bona companya, i tot per a ella, tota sencera només per a ella! 

La taca de sol encuriosida li pujà a la falda i va encendra la rosa. I l’olor de la rosa encesa era més forta que tot: que el temps, que els anys, que la vellesa, que l’enyorament. 

- “Ai, noia, i ara plores?" –protestava alegrement, el minyó- "Et porto una rosa, des de qui sap on, i em plores?” 

- “Soc tan beneita –feia l’avia- I tan vella, no ho saps?” 

- “I què hi fa" –cridà el minyó, amb aquesta veu que tan se li assemblava- "Jo soc tan beneit i tan jove!” 

L’àvia tenia la rosa a la mà, la rosa de Sant Jordi, i llavors va veure que el noi corria a obrir la finestra de la galeria. - “Fa bo, àvia! Que no ho veus?” 

No ho veia, però ho sentia: l’alenada d’aire suau, d’aire d’abril, que entrava per la finestra i l’escalforeta del sol a la falda, com un gat manyagoi. 

- “No ho saps que han arribat les orenetes?” –deia encara el minyó. 

- “Si –va dir l’àvia- és clar que si”. 

I un reguitzell de xiscles d’oreneta, com per confirmar-ho ratllà l’aire dels patis. 

Tots dos, el nét i l’àvia, es van quedar escoltant i respirant el dia de Sant Jordi, i no calgué que cap dels dos ho digués, però tots dos van saber de sobte que algú que ja era mort tenia tota la raó: malgrat el temps i les angúnies, i les esperes, i les lluites, i les frisances, i els trontolls, i els descoratjaments, i els desenganys i les pors . . . . ., tot aniria bé!

Ramon Folch i Camarasa

Fragment final del conte que amb aquest tìtol 

va ésser publicat a la revista “En Patufet” n.157 

Any 6, 2ª època – 20 abril 1973

18 abril 2017 

Dèiem ahir - AUTOESTIMA - 16/04/2017

AUTOESTIMA 

L’autoestima és el sentiment subjectiu que una persona te de sí mateixa.

La majoria de les persones ens auto estimem, normalment de una manera saludable i positiva.

La capacitat d’autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la infantesa. El concepte d’un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d’una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l’autoestima d’una persona està determinada genèticament a través de la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l’entorn. 

En resum: autoestima es l'opinió -bona, dolenta o neutra- que un té de si mateix. 

En el seu fullet “Dotze actituds per a un bon envelliment - SER”, en Fèlix Pi i Perramon, situant l’autoestima com la 3ª Actitud: “SER JO”, ens deixà escrit: 

“Aquesta és molt important. M’atreveixo a dir que és el fil que embasta i relliga per on hem de circular durant el transcurs de la nostra vida. Al mateix temps, mai no s’ha d’expressar cap aire de sapiència, de superioritat, ni de petulància. 

Reconèixer les equivocacions. Expressar les disculpes pertinents, però compte!, alhora mantenir una postura i conducta que preservin els principis fonamentals. 

El sí i el no quan sigui conseqüent han de prevaldre al potser, al ja veurem, al em sembla, a la vacil·lació quan la qüestió en joc atempti als valor que ha de salvaguardar la personalitat del teu ser.” 

En poques paraules: Ser fidel a un mateix.

16 abril 2017

Dèiem ahir - RESPOSTA DE SÒCRATES - Jean de La Fontaine - 10/04/2017

RESPOSTA DE SÒCRATES 

Un dia Sòcrates es va posar a construir la seva nova llar. Qui més, qui menys, tots censuraven la seva obra. Un trobava que l’interior no era digne de tal personatge. Altre criticava la façana. Tots sostenien que les habitacions eren molt petites. 

- Quina casa tan mesquina per tal home! - deien.

- Volgués el cel -replicà Sòcrates- que tan petita com és, pugui omplir-la d’amics verdaders. 

El gran Sòcrates tenia raó, trobant per aquests massa gran la seva vivenda. 

Tothom es diu amic, doncs boig és qui es confia. No hi ha res més corrent que el nombre, ni res més rar que la cosa.

Jean de La Fontaine (1.621 – 1.695)

10 abril 2017

Dèiem ahir - NO ES DEIXI ENGANYAR - C. Dean Fales - 2/04/2017

NO ES DEIXI ENGANYAR

Fa uns anys, tenia un amic que havia muntat el seu propi negoci i estava tractant de convencem per què m’associes amb ell. “Però una de les coses que hauràs d’aprendre a fer, si vens amb mi”, em digué, “es fer semblar més difícils les coses que fas. Ho fas semblar tot massa fàcil. Els clients no pagaran tant si sembla fàcil”.

Potser tenia raó. Suposo que deu ésser part de la naturalesa humana estar disposat a pagar més per aquell treball que sembla més difícil, comparat amb un altre aparentment més fàcil. Sens dubte que la pràctica que m’estava recomanant deu ésser força comuna. Però té un cert aire de frau i d’engany. No puc deixar de creure que els clients intel·ligents no es deixaran enganyar tan fàcilment. 

Les meves observacions m’han convençut, des de fa temps, que una de les característiques inconfusibles del professional és que no importa el que faci, quan ho fa, ho fa semblar fàcil. L’atleta que destaca, l’orador que sobresurt, l’art del músic ben dotat, l’acció decisiva de l’empresari professional, ens fa dir: “jo també podria fer-ho”. Sembla tan fàcil . . .

El que no veiem, sens dubte, són les hores interminables d’auto disciplina immisericorde, l’estudi, l’exercici i els errors. El fet de fer-ho de nou una vegada i un altre. Seguir tractant i tractant, corregint i corregint, fins que surt perfecta.

Així tan fàcil és el ser professional i cap falsa façana podrà substituir-ho mai.

C. Dean Fales (1.960)

2 abril 2017