Dèiem ahir - LA CORTESIA - 28/05/2017

LA CORTESIA

Es pot reconèixer a un cavaller, una persona molt cortesa, a simple vista. Se’l pot localitzar en un embús de tràfic, en el camp de futbol, en una partida de cartes. Vostè el pot reconèixer a qualsevol lloc o en qualsevol acte social.

La cortesia és el respecte que un ésser humà demostra cap a un altre que és el seu igual. Bernard Baruch la valora com el fonament més amable de les relacions personals en tots els camps, des del merament privat, fins a la diplomàcia internacional.

El gran do de la cortesia, o la falta d’aquesta, ressalta i no es pot amagar. Hauria de ser una de les habilitats estudiades i desenvolupades dins de qualsevol carrera universitària o professional.

28 maig 2017

Diversos - Dinar de Germanor de la Gent Gran - 28/05/2017

DINAR DE GERMANOR DE LA GENT GRAN

El passat 28 de maig, al restaurant "Torre del Pi", va tenir lloc el tradicional Dinar de Germanor que amb periodicitat anual programa l'Ajuntament de Premià de Dalt per convidar a compartir un dinar i una bona estona de ball als socis del Casal  d'Avis del barri  Santa Anna-Tió i els de l'Associació de la Gent Gran ubicada al Nucli Antic, dintre d'una jornada festiva en la que enguany també el bon temps va voler-nos acompanyar.

Com es veu a la fotografia precedent el dinar va estar molt concorregut, superant els 250 assistents i va comptar amb l'assistència de l'Alcalde, Josep Triadó, el tinent d'alcalde Marc Tintoré, la regidora de la Gent Gran, Anna Maria Cuello i la resta del consistori, tant de l'equip de govern com de l'oposició.

 

 

Com altres anys, hi havia organitzat un servei d'autobús llançadora que, en diversos viatges entre el Barri Santa Anna i el restaurant a l'anada i a la tornada, va facilitar el transport gratuït "porta a porta" i tant això com tota l'organització del conjunt de la festa va funcionar perfectament per un preu que, com de costum, va ser força mòdic, incloent un senzill però efectiu menú molt apreciat pels assistents, amb el pròleg d'un vermut als jardins i l'epíleg d'un pastís monumental al que li van fer el primer tall, amb l'espasa usada en aquestes ocasions, els presidents dels dos Casals. L'àpat va finalitzar amb el tradicional cafè i copa, però no l'acte, que va continuar una bona estona amb el mogut, i tan desitjat per molts, colofó del ball.

A les postres va tenir lloc el lliurament d'uns obsequis per part de l'Alcalde als comensals de més edat de cada Casal, distinció que en el cas de la nostra Associació va recaure en els veterans Carme Bosch i Clemente Escobedo. Tampoc va faltar un detall floral que va voler tenir l'Ajuntament amb la nostra ex-presidenta Carme Botey, com a modest reconeixement als anys que ha dedicat a regir la nostra Associació.

En resum, una jornada que recordarem pel bon humor i les ganes de passar-s'ho bé que regnaven entre tots els assistents, que van comptar amb l'amenització musical en directe que des del principi ens van brindar els coneguts "entertainers" radicats a Premià de Dalt, Max Turati i Roger Reyes, que també van fer gaudir a tothom amb una bona estona de ball final.

Premià de Dalt Media va ser-hi present realitzant algunes de les fotografies que il·lustren aquesta ressenya i el següent vídeo, de molt bona factura (encara que alguns dels rètols amb el nom dels entrevistats estigui equivocat), vídeo que reflecteix perfectament l'opinió del assistents.

12/06/2017

Dèiem ahir - I ARA QUE MANO... - C. Dean Fales - 21/05/2017

I ARA QUE MANO...

 
Evocant la nostra vida laboral, de tant en tant, vèiem què quan algú era promocionat o designat a una posició d’autoritat o jerarquia, immediatament es tornava tan arrogant, que es feia insuportable. Es sentia tan important. . . Havia arribat a un grau d’exaltació que les seves opinions havien de ser considerades com llei. Les seves decisions no havien de ser qüestionades mai. La resta de nosaltres ens convertíem en una mena de cort que l’havíem de ruixar no tan sols amb respecte –sinó amb adulació. Era infal·lible.

Bé, això, necessàriament no hauria de ser així. Encara que es cert que algunes posicions polítiques o socials demanen respecta, no vol dir que les persones que les ocupen s’ho mereixin. Esopo va dir: “Els beneits s’adjudiquen el respecta que els hi dona la seva posició” 

Un amic meu, sensible i entenimentat, que ocupava un alt càrrec financer en una important empresa, va ser convidat per un banc per què formés part del seu consell directiu. “Em demanaríeu que servis en el consell, si jo no ocupés la posició que ara tinc?” – Va preguntar al president del banc. Seguí un vergonyós silenci. . . “No”, contestà el banquer. De manera que el meu amic no va formar part d’aquell consell directiu.

Arthur Schlesinger, Jr., va escriure: “La idea de què l’autoritat mereix respecta per sé, sense valorar que tan insensata pot ser, es l’idea més subversiva de totes les idees, dins d’una societat lliure.” “No hi ha pitjor heretgia –va escriure Lord Acton- que la de pensar que la posició santifica al qui l’ocupa. L’autoritat es mereix el respecta que es guanya- i ni una mica més”.

Res és més perillós que l’èxit immerescut i, fins i tot, el mereixement, s’acompanya millor amb una humilitat decorosa.

C. Dean Fales (1.966)

21 maig 2017

Dèiem ahir - PODER I AUTORITAT - 14/05/2017

PODER I AUTORITAT

Normalment el poder i l’autoritat, caminen agafats de la mà. Però no sempre és així.

El poder es guanya. Arriba mitjançà el millorament del talent i les habilitats del mateix individu, que atrau i guanya l’atenció i respecta dels altres. Generalment precisa molt de temps adquirir-lo.

Per altra banda, l’autoritat es confereix a un individu. Freqüentment ve acompanyada de certa posició o tasca a fer. Eixís com és conferida,  pot ser retirada en qualsevol moment.

Però això no s’aplica al poder. Per què és quelcom que es dóna a si mateix aprofitant talent, habilitat i caràcter. Solament vostè pot negar-ho.

L’autoritat sempre és insegura a menys que estigui basada en poder real i positiu, el que és un resultat d’habilitat i caràcter. Amb poder real, normalment l’autoritat no és necessària. Sense poder – l’autoritat és un concepte buit.

14 maig 2017

Dèiem ahir - LA CARA QUE POSEM - Anònim - 7/05/2017

LA CARA QUE POSEM

En un poble petit i llunyà, hi havia una casa abandonada. Cert dia, un gosset buscant refugi del sol, aconseguí entrar en la dita casa i es topà amb una porta mig oberta; lentament s’endinsà en el quarto i se’n va donar compte que dins d’aquest quarto hi havia un miler de gossets més observant-lo, tal com ell els observava a ells. El gosset començà a moure la cua i aixecar les orelles. Els mil gossets varen fer el mateix. Somrigué i els bordà alegrement a un d’ells; els mil gossets somreien i bordaven alegrement amb ell. Quan va sortir del quarto va pensar: Quin lloc tan agradable. Vindré més sovint a visitar-lo.

Temps després, altre gosset del carrer va entrar en el mateix lloc i també en el mateix quarto. Però a diferència del primer, en veure als mil del quarto és setí amenaçat, ja que l’estaven mirant d’una manera agressiva. Començà a bordar i veié com els mil gossets el bordaven també a ell. El gosset va sortir corre’ns i pensà: Quin lloc tan horrible és aquest. Mai més tornaré a entrar aquí.

En la façana de la dita casa hi havia un rètol que deia: “La Casa dels Mil Miralls”.

No som responsable de la cara que tenim, som responsable de la cara que posem. “Tots els rostres del món son miralls “.

Decidim quin rostre portarem per dins i aquest serà el que mostrarem. Les coses més belles del món no es veuen ni es toquen, sol se senten en el cor.

Anònim

7 maig 2017