Dèiem ahir - UNA HISTÒRIA INCREÏBLE - 30/07/2017

UNA HISTÒRIA INCREÏBLE

Era un calorós diumenge d’estiu. Missa d’11. 
 
L’església estava molt concorreguda. Les senyores feien anar els vanos de mà contínuament. El sermó que el mossèn feia aquell diumenge era monòtona i convidava a dormisquejar.
 
A n’han Joan, li costava mantindre el cap dret, l’anava baixant lentament i, la seva muller, asseguda al seu costat, li anava donant algun copet amb el colze procurant que no se li adormís.
 
El dia abans havien anat al cine veient una pel·lícula sobre la revolució francesa, i en Joan, mig endormiscat, veia mentalment com, entre gran algaravia, duien a la Maria Antonieta al cadafal. 

Va acabar adormint-se. Llavors somià que era ell qui anava en el carro cap el cadafal. Ja hi estaven arribant. En mig de grans crits i insults del populatxo, començà a pujar les escales amb cames tremoloses. Ja era dalt. L’ajupien sobre aquella ensangonada fusta i d’un moment a l’altre, cauria fatídicament la gran ganiveta. . .  L’angoixa era extrema. . . 

L’esposa se’n adonà que en Joan ja estava adormit i, amb el vano tancat, li donà un petit cop en el clatell. . .

En Joan es va desplomar entre l’alarma dels fidels que els envoltaven. En Joan va morir. . . 

Després de rellegir aquesta història, la pregunta és:  És versemblant?


30 juliol 2017

22/07/2017 - SANT JOAQUIM I SANTA ANNA, ELS PATRONS DE LA GENT GRAN

 SANT JOAQUIM I SANTA ANNA

ELS PATRONS DE LA GENT GRAN

El passat dissabte 22 de juliol, a les 19 hores, va tenir lloc al Santuari de la Cisa la missa en honor dels Sants Patrons de la Gent Gran, Sant Joaquim i Santa Anna, que simbolitzen a tots els "avis" ja que, segons el Nou Testament, aquests eren els noms dels pares de la Mare de Déu i, per tant, avis de Jesús.

Tot i que la celebració d'aquests sants s'esdevé el 26 del mes de juliol, aquesta missa va tenir lloc el dia 22, doncs es fa coincidir amb la missa dels dissabtes en el marc del Santuari que, en aquesta ocasió va comptar amb l'assistència de una quarantena de persones, entre les que no va faltar la representació municipal.

En aquesta ocasió, Mossèn Josep Colomer va assumir directament el complement cultural que la parròquia aporta sempre en aquesta efemèride, dissertant sobre diversos aspectes de la vida dels sants que celebrem i el missatge que se'n desprèn, així com sobre l'escultor de la imatge que els representa en el Santuari, sufragada en el seu moment per l'Associació de la Gent Gran (imatge a la que l'Associació distingeix sempre en aquesta data amb unes flors) i també sobre la coincidència de dates amb l'aniversari del traspàs d'Enric Gassol, ben conegut per tots els integrants de l'Associació de la Gent Gran, de la que fou un preuat puntal.

En acabar la celebració i tal com és costum, l'Associació va obsequiar amb coca, pastes i begudes a tots els assistents.  


25 de juliol de 2017

Dèiem ahir - ELOQÜÈNCIA - Luci Anneu Sèneca - 23/07/2017



ELOQÜÈNCIA 



Veiem com pensaven, què deien i com ho deien, alguns grans personatges de l’antiguitat:

“Per Hèrcules! No vull que la nostra conversa sobre matèries tan importants sigui pobre i àrida, ja que la filosofia no renuncia a l’enginy. Malgrat això no convé parar massa atenció a les paraules. Aquest és el nucli de la meva idea: diguem el que sentim, sentim el que diem; que les nostres paraules concordin amb la nostra vida. Ha complert la promesa aquell que és la mateixa persona quan el veus i quan l’escoltes. Nosaltres veurem quina classe d’home és i quan gran és, si es un i ell mateix. Que les nostres paraules no serveixin per a delectar, sinó per ajudar. Tanmateix, si tu pots aconseguir eloqüència sense artifici, o si consta que és natural o de poc cost, practica-la i aplica-la a usos nobles. Que sigui tal, que mostri fets més que paraules. Totes les altres arts tenen que veure amb l’enginy; aquí la nostra preocupació té que veure amb l’esperit. 


Un malalt no busca un metge eloqüent, però si succeeix que és el mateix qui el pot sanar i el que diserta elegantment sobre el tractament que s’ha de seguir, el pacient ho trobarà bé. No obstant això no tindrà motiu per felicitar-se per haver trobat un metge que també és eloqüent, doncs seria el mateix cas que un timoner molt entès fora també formós.”
                                                                        SÈNECA, Luci Anneu (anys: 4 - 65)
Escriptor i filòsof hispanoromà, nascut a Còrdova
                                                               (Sèneca, cartes, 75, 3-6)

23 Juliol 2017

13/07/2017 - CANTADA D'HAVANERES PER "BARCA DE MITJANA"

 CANTADA D'HAVANERES PER "BARCA DE MITJANA"


També enguany, el passat 13 de juliol, el Grup "Barca de Mitjana" de Premià de Mar va voler contribuir a l'inici de la temporada estival amb les seves havaneres des de l'escenari del Casal de la Gent Gran amb un extraordinari recital que, a partir de dos quarts de set de la tarda, va fer les delícies del públic assistent que, en una xifra d'una setantena de persones, va pràcticament omplir el nostre teatre.

Per aquesta nova temporada, el grup dirigit per l'ínclit i sempre ocurrent Jaume Romaguera, a qui acompanya el nostre convilatà Joan Botey com a segona veu i Jaume López que també contribueix com a lletrista de diverses havaneres, ha incorporat a Adam Torres com a 3ª veu i director musical, aconseguint així un conjunt de veus i instruments que dona testimoni d'un gran nivell artístic.

"Barca de Mitjana" va oferir el seu ben trenat repertori a un públic que va saber-lo apreciar, demostrant-ho amb constants aplaudiments. I mentre això succeïa, alguns membres de la junta anaven preparant el tradicional cremat per oferir-lo ja avançat el concert, quan els músics i els seus instruments van baixar de l'escenari per oferir les peces finals al costat del públic, sense amplificació electrònica, el que va aconseguir crear una extraordinària atmosfera de connexió entre músics, públic i cremat.

Un nou èxit de "Barca de Mitjana" que l'Associació de la Gent Gran ha estat encantada d'acollir un any més, no sense agrair a tots els components del grup la seva bona predisposició i ganes de col·laborar amb el lleure de la gent gran de Premià de Dalt.  

17 juliol 2017

Dèiem ahir - ELS FETS SÓN BONS, PERÒ . . . - C. Dean Fales - 16/07/2017



ELS FETS SÓN BONS, PERÒ . . .



El meu professor d’economia en el col·legi, ens deia a classe, que els dos principals beneficis d’una bona educació eren aprendre com preparar-se per les proves -i ell insistia en què la vida es tota una sèrie de proves-, i a on trobar les respostes. Aquell professor tenia poca paciència amb els que creien que l’educació és l’acumulació de dades memoritzades. Sabia el que es deia.


Una vegada el Chicago Tribune publicà que el senyor Henry Ford era un ignorant. El senyor Ford els va demandar per danys i perjudicis i desafià al periòdic a provar que era un ignorant. Durant el judici, se li van fer multitud de preguntes, com dates de guerres, noms dels presidents, etc. Finalment, disgustat, Ford contestà: “No sé la resposta a aquestes preguntes, però sé a on trobar-les en cinc minuts. Jo utilitzo el meu cervell per pensar, no per emmagatzemar moltes dades inútils.”

En una ocasió, algú va preguntar a Einstein quants peus hi ha en una milla. Diuen que ell contestà: “No tinc per què omplir la meva ment amb tantes coses inútils si puc trobar l’ informació en dos minuts en un llibre de referència”.

Tot líder eficaç aprèn tard o d’hora. que és l’habilitat d’obtenir informació i després prendre l’acció més adient, el que permet completar les tasques. Un gran home de negocis, digué fa ben poc: “Jo vull gent que pugui resoldre els problemes, no recitar fets.”

C. Dean Fales (1959)
16 juliol 2017

Dèiem ahir - PREJUDICIS - 9/07/2017

PREJUDICIS


Les persones, d’una manera inconscient, a vegades avaluem als altres basantnos únicament en coses observables: en el seu aspecte físic, vestimenta, en el seu cercla social, en la barriada on viuen, etc.; i, en fer-ho, creem una divisió entre ells i nosaltres, i posem un mur entre aquells que són com jo i aquells que no ho són.

Però la veritat és que quan som capaços d’avaluar a una persona més enllà de com se’l veu, més enllà de la seva “façana”, ens emportem grates sorpreses.

Les persones solem ser molt més que simples portades; tots nosaltres, sense excepció, som molt més bonics i complexos que això. Quan ens donem l’oportunitat de veure als altres com el que realment són, pel que fan, per com viuen, pel que donen al món, generalment aprenem molt de la vida.

I si som capaços de derruir els nostres prejudicis i les nostres preconcepcions vers els altres, ens adonem dels seus potencials i veiem coses que tal vegada ningú més valora.

Moltes vegades l’únic que una persona necessita és que l’altra cregui amb ella, i d’aquesta manera començarà a creure amb ella mateixa.

Les persones mereixen que se’ls hi doni una oportunitat, tan si compleixen amb les expectatives o no ho fan; tot el món mereix l’oportunitat de provar-se a si mateix i tot el món mereix que algú cregui amb ells.

09 juliol 2017

Dèiem ahir - EL RIURE COM GIMNÀSTICA INTERNA - 2/07/2017


EL RIURE COM GIMNÀSTICA INTERNA



Segons diuen els metges i els psicòlegs, “riure és sa”, perquè el riure belluga el diafragma. Al moure’s el diafragma, aquest dóna massatge als òrgans propers: cor, pulmons, fetge, pàncrees, estómac i part de l’intestí. Això indueix als òrgans a un moviment que activa les glàndules.
Les conseqüències són beneficioses: el menjar i la beguda s’aprofiten i es digereixen millor. Augmenta l’allotjament d’oxigen. Es dorm més tranquil. 

Que la coneixença d’aquesta revelació afavoreixi la nostra predisposició al bon humor i la nostra promptitud per riure!


02 juliol 2017