Dèiem ahir - HONESTEDAT - 27/08/2017

     HONESTEDAT

Seguim esbrinant com pensaven, que deien i com ho deien, alguns grans personatges de l’antiguitat.

“L’honestedat que busquem en un esperit excels i magnífic, no s’aconsegueix amb les forces físiques, sinó amb les de l’esperit. No obstant s’ha d’exercitar el cos i disciplinar-lo de manera que pugui obeir els dictats del judici i de la raó en ocupar-se dels negocis i en emprendre un treball. L’honestedat, doncs, que és el nostre tema, està totalment posada en el pensament i en l’atenció que li presta la nostra ment. D’aquesta manera les persones civils no presten un servei menys important a l’Estat que els que dirigeixen les guerres. Així per tant, per consell seu, a vegades les guerres són empreses o acabades; a vegades també declarades, com és el cas de Marc Cató durant la tercera guerra púnica, en la que la seva influència valgué molt, inclòs després de la seva mort. Per això s’ha de buscar més la raó de discernir que no pas el valor de lluitar, però hem d’evitar més que per fugir de la guerra, per motius d’utilitat. La guerra, malgrat això, s’ha d’emprendre de manera que sembli que no té altre objecte que el de cercar la pau. 

És propi d’un esperit fort i constant no pertorbar-se en els moments difícils ni apartar desconcertat el peu, com se sol dir, sinó tenir presència d’ànim i reflexió, i no desviar-se del camí de la raó. 

Encara que això és propi de l’esperit, també ha de prevenir-se, per mitjà de la reflexió, el que ha de succeir i descobrir amb antelació què pot ocórrer, en bé o en mal, i que s’ha de fer quan succeeix, i no reduir-se a dir de tant en tant: “No ho havia pensat”.

Marc Tul·li CICERÓ (anys 106 – 43 a.c.)

                                                               Escriptor, orador i polític romà

                                                                   (Ciceró, Els deures, I, 23)

27 agost 2017

Dèiem ahir - “SEMBLES BENEIT” - 20/08/2017

                      
                   

“SEMBLES BENEIT”

Com influeix en el nostre estat psicològic, les coses que pensem sobre nosaltres mateixos i les que ens diem? 

Tots tenim converses internes com aquesta: “Avui no estic per parlar amb ningú. Tota aquesta gent em tenen fart.”, o “Sembles beneit. Perquè no has acceptat la invitació? Te la feia de cor i hauries pogut aconseguir...”, o “Noi, has estat fabulós; a casa es quedaran amb la boca oberta...”.

Una enquesta realitzada per l’Institut de Psicologia de la Universitat d’Hamburg, ha demostrat que la comunicació negativa amb un mateix va freqüentment lligada a certs estats psíquics: depressió, inhibició, irritabilitat. Quan un desfoga el seu empipament davant d’ell mateix, això contribueix a reduir el malestar. Per tant, la comunicació negativa amb un mateix, és molt saludable. A més, reforça la determinació de voler fer quelcom per millorar. 

També la comunicació positiva amb un mateix, probablement té efectes beneficiosos, ja que eleva el nivell d’autoconfiança = autoestima = automotivació.

20 agost 2017

Dèiem ahir - MISSATGE DEL VATICÀ - 13/08/2017

MISSATGE DEL VATICÀ

2 – EDUCAR EN ELS DIVERSOS ÀMBITS 

El Papa Francesc demana, no sols educar des del punt de vista científic amb lleis i normes, com s’ha fet fins ara, sinó anar més enllà.  Sol·licita realitzar “petites accions quotidianes“ com “evitar l’ús del material plàstic i de paper, reduir el consum d’aigua, separar els residus, cuinar sols el que raonablement es podrà menjar, tractar amb cura als altres éssers vius, utilitzar transport públic o compartir un mateix vehicle entre algunes persones, plantar arbres, apagar les llums innecessàries”.

L’educació es pot desenvolupar a l’escola, en els mitjans de comunicació, la catequesi i, sobretot, dins la família.  


3 - DESTERRAMENT DEL CONSUMISME COMPULSIU 

Les persones que es deixen “apressar“ pels mercats, són submergides en la “voràgine” de les compres i de les despeses innecessàries. El consumisme obsessiu és el reflex subjectiu del paradigma tecnoeconòmic. Passa el que ja senyalava Romano Guardini: “l‘ésser humà accepta els objectes i les formes de vida, tal qual li són imposades per la planificació i pels productes fabricats en sèrie i, després de tot, actua així amb el sentiment que això és el racional i l’encertat”. Tal paradigma fa creure a tots que són lliures m’entres tinguin una suposada llibertat per a consumir, quan qui en realitat posseeixen la llibertat, són els que integren la minoria que d’atenta el poder econòmic i financer”.

Dins aquesta confusió, afirma el Papa Francesc, “la humanitat postmoderna no trobà una nova comprensió de si mateixa que pugui orientar-la i, aquesta manca d’identitat es viu amb angoixa. Tenim masses mitjans per a uns escassos i raquítics fins”.

                      * * * * * * * * * * * * *

Aquests són dos de les cinc claus de canvi que proposà el Sant Pare Francesc, en la seva encíclica del 18 Juny 2015, i que va més enllà d’exposar alguns problemes actuals que afecten el planeta; inclou una crida clara a canviar els hàbits i tendències negatives en la vida de cada persona. Pel Sant Pare, “no tot està perdut”, ja que l’ésser humà “també pot sobreposar-se i regenerar-se, més enllà de tots els condicionaments mentals i socials que se l’imposin”. En definitiva, és capaç “d’iniciar nous camins vers la verdadera llibertat”.  

13 agost 2017

Dèiem ahir - RECOMANACIONS - 6/08/2017

RECOMANACIONS

CORTESIA – Mantenir les distàncies

En el decurs d’una conversa, algunes persones no respecten el que s’anomena “espai vital” del seu interlocutor, apropant-s'hi massa. Procurem tenir en compte el següent:

- En la nostra cultura es considera, per principi, que la distància que s’ha de mantenir davant l’interlocutor és d’uns 60 cms.

- Cura amb les persones davant de les quals s'ha de ser especialment respectuós; en aquest cas la distància hauria de ser d’uns 120 cms.

- Quan s’està dret, al costat d’una persona estimada, s’accepta una distància molt menor, inclòs fins a arribar al braç contra braç.

 

ESCOLTAR AMB ELS ULLS
 
Estàs assegut amb la teva família al voltant de la taula. La teva senyora (o espòs) està parlant i, de cop i volta, explota: “Ni tant sols m’estàs escoltant!” 
 
Com ha arribat a percebre-ho? Observant la teva actitud. Tal vegada estaves fent gargots amb el ganivet sobre les estovalles. Tal vegada mirant la paret, mirant la Tele, o inclòs pot ser que estesis mirant al teu/teva consort.

No permetis que això passi. Dirigeix la mirada als ulls de qui et parla. Assenta amb el cap. Aixeca les seies ocasionalment. Arrufa els llavis quan sigui adient. Intervé, de tant en tant, tot dient: “correcte” o “és cert”.
 
Si escoltes amb els ulls, el teu interlocutor se sentirà afalagat i sentirà també que els seus punts de vista tenen reso. I això no pot sinó augmentar les probabilitats d’un desenllaç favorable.

06 agost 2017