Dèiem ahir - A L’ENTORN DE LA LLIBERTAT (I) - Regina Ferrando i Ferran - 28/01/2018

A L’ENTORN DE LA LLIBERTAT 

La llibertat és el bé més preuat de l’ésser humà. La llibertat exercida des de la responsabilitat i el respecte és la clau de volta de totes les nostres relacions, des de la més personal a la més universal. Una vida sense llibertat no mereix ser viscuda. No és perquè sí que el càstig més habitual infringit a aquells que delinqueixen sigui la privació de llibertat com a mesura correctora i dissuasòria.

Ara bé, la llibertat té un preu: La responsabilitat a ultrança i el respecte més exquisit per tot i per tothom. En la mesura que cada un de nosaltres exerceix la responsabilitat que li pertoca i respecta tot allò que l’envolta, el resultat del conjunt és una societat adulta, capaç de resoldre el propis problemes amb justícia, igualtat i solidaritat.

Les societats que deixen el seu futur en mans dels polítics, com en general hem fet la majoria en els darrers 30 anys, mentre criticàvem –això sí- les seves decisions des de casa, ben asseguts a la butaca, són societats infantils, incapaces de contribuir al bé comú, si no és a força de lleis i de decrets, i que forgen uns polítics paternalistes, que es creuen per sobre del bé i del mal i que, fins i tot, poden arribar a l’extrem de menystenir aquells que els han votat.

                                                                      Regina Ferrando i Ferran
Mestra de Reiki i Psicoterapeuta

28 gener 2018

(Continuarà)

Dèiem ahir - RECOMANACIONS - 21/01/2018

RECOMANACIONS 

NO DESPISTEM

Sol passar en les exposicions, reunions i presentacions. Trobes una cara coneguda. Tractes de fer memòria, però en va. Moltes persones, després de la primera mirada, eviten el contacte amb el semi-desconegut. 

Però tal vegada l’altre tingui millor memòria. Pot ésser que et conegui i interpreti com descortesia i indiferència la inhibició per part teva. El més convenient en aquests casos és apropar-se al “conegut-desconegut” i dir-li: “Crec que ens coneixem. Jo sóc Emilià Gutiérrez, de Premià de Dalt”.

Aquesta presentació no pot sinó provocar una resposta amistosa de l’altra persona que, al seu torn, es donarà a conèixer.

CUIDEM LA CARA 

Quan parlem amb alguna persona, aquesta ens mira a la cara la major part del temps. Oferim-li una imatge cuidada.

- Controlem el creixement de les nostres seies.
- Tinguem molt en compte no surtin pelets del    

  nas o de les orelles.

I si és home:
- Traiem nos la barba que es resisteix a l’afaitat
  en sec i queda en el coll i en les galtes.
- Procurem anar tots els mesos a la perruqueria  

  i fem-nos afaitar el clatell i escurçar les patilles.

21 gener 2018

Dèiem ahir - DIES NEGRES - Teresa Pàmies i Bertran - 14/01/2018

DIES NEGRES 

Hi ha dies negres, és clar. Dies tristos i atuïdors. Una mala noticia, una dolença física, el problema d’un familiar, una humitat excessiva en l’aire de la ciutat que t’esquinça els ossos, una difusa melangia o un mal averany, qualsevol d’aquests factors pesa com una llosa suplementària sobre el llast dels anys. Per animosa que siguis, en pateixes i, aleshores, la vida t’espanta. I, tanmateix, ho pots superar sortint al carrer, escoltant la vida al teu entorn. De vegades ajuda anar a la perruqueria a tallar-te els cabells, rentar-los, depurar-los. Parles amb la perruquera que també té els seus maldecaps: un fill que se li droga, un marit que l’enganya, un germà que l’estafa i una mare tolida. Tanmateix, la perruquera continua a la feina, riu, s’afanya quan voldria plorar o dormir. La vida l’empeny. No hi ha mal que duri cent anys i, au, minyona! alça el cap que Déu estreny però no escanya... 

Sempre pots descobrir energia nova en els altres, escoltant i observant amb ironia. Ja ho va escriure Josep Pla als seus vuitanta anys: “S’ha d’acceptar la vellesa tal com és. S’ha d’acceptar amb bona jeia. En aquesta edat, la contemplació irònica ajuda a viure” (Josep Pla, “El viatge s’acaba”). 

La contemplació, però, no ha d’ésser passiva. Joan Vinyoli ho expressà, abans d’anar-se’n, amb la seva capacitat de síntesi: “La vida, doncs, no és més que un llarg procés de canvis durant el qual un fa un esforç per aprofundir i evolucionar”. Aquest esforç no requereix una colossal energia física sinó il·lusió, curiositat i la certesa que “hi ha una font viva que no para  mai de rajar, l’escolto  de nit al cor de cada cosa” (Joan Vinyoli, “Nou poemes”). 

Teresa Pàmies i Bertran (1919 – 2012)
Fragment parcial d’un article seu (1985)

14 gener 2018

Dèiem ahir - MISSATGE DE CAP D’ANY - 7/01/2018

MISSATGE DE CAP D’ANY

Pots tenir defectes, trobar-te ansiós i, algunes vegades, viure irritat però, no oblidis que la teva vida és l’empresa més gran del món. Sols tu pots evitar que vagi en decadència. Hi ha molts que t’aprecien, admiren i et volen. M’agradaria que recordessis que ser feliç no és tindre un cel sense tempestes, camí sense accidents, treball sense cansament, relacions sense decepcions. Ser feliç és trobar força en el perdó, esperança en les batalles, seguretat en el balcó de la por, amor en les desavinences. 

Ser feliç no és sols valorar el somriure, sinó també reflexionar sobre la tristesa. No es tracta sols de commemorar l’èxit, sinó aprendre llissons en els fracassos. 

No és aprendre a tenir alegrois amb els aplaudiments, sinó a tenir alegria en l’anonimat. Ser feliç és reconèixer que val la pena viure la vida, malgrat tots els desafiaments, incomprensions i períodes de crisi. Ser feliç no és una fatalitat del destí, sinó una conquesta per a qui sap viatjar pel seu interior. Ser feliç és deixar de ser víctima dels problemes i tornar-se actor de la història pròpia. És travessar deserts fora de si, ser capaç de trobar un oasi en el recòndit de la nostra ànima. És agrair a Déu cada matí pel miracle de la vida. 

Ser feliç és no tenir por dels sentiments propis, és saber parlar de si mateix. És tenir coratge per escoltar un “no”. És tenir seguretat per a rebre una crítica, encara que sigui injusta. És besar als fills, consentir als pares, tenir moments poètics amb els amics, encara que ens fereixin. Ser feliç és deixar viure la criatura lliure, alegra i simple, que viu dins de cadascú de nosaltres. És tenir maduresa per dir “m’he equivocat”. És tenir la gosadia per dir “perdona’m” . És tenir sensibilitat per expressar “et necessito”. 

És tenir capacitat per a dir “t’estimo”. Que la teva vida es torni un jardí d’oportunitats per a ser feliç. Que en les teves primaveres siguis amant de l’alegria. Que en els teus hiverns siguis amic de la saviesa. 

I que quan t’equivoquis en el camí, ho comencis tot de nou, doncs així seràs més apassionat per la vida perfecta. Fes servir les llàgrimes per regar la tolerància. Utilitza les pèrdues per a refinar la paciència. Treu profit de les fallades per a esculpir la serenor. Empra el dolor per a lapidar el plaer. Mai renunciïs de les persones que estimes. Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible.

Atribuït a Jorge Mario Bergoglio (Papa Francesc)

Autoria desmentida per la Redacció Central del Vaticà el 14 set. 2017

07 gener 2018