Dèiem ahir - REFLEXIONS SOBRE L’AUTOVIA - C. Dean Fales - 26/03/2018

REFLEXIONS SOBRE L’AUTOVIA

Cada dia feiner, quan em trobo a Sant Louis, vaig i vinc del treball conduint el meu cotxe per l’autovia no. 40. Aquesta autovia és una via d’accés limitat, una de tantes que comuniquen el centre de la ciutat amb els suburbis. Té tres o quatre carrils a ambdós costats de la línia divisòria i un límit de velocitat molt més alt que el permès pels carrers de la ciutat. Hi ha molts “cafres” a l’autovia 40.

Els conductors que entren a l’autovia per les vies d’accés, moltes vegades tenen dificultats per incorporar-se al fluix del tràfic. Per això, els més impacients freqüentment és llençat a ocupar la més petita obertura en la fila de cotxes. Els autos quin moviment tallaren, han de frenar bruscament per evitar una col·lisió, mentre que l’intromissor s’allunya conduint alegrament, felicitant-se, sens dubte, per ser un xofer extraordinari.

Altre passatemps preferit és canviar de carril. Mentre que el conductor poques vegades guanya més distància que la que ocupen dos o tres cotxes, en un trajecte de 12 quilòmetres d’autovia, posa en perill la vida i la propietat de la resta, sols per aconseguir aquest petit avantatge. Sens dubte, aquests xofers també reben un alt grau d’auto satisfacció per la seva habilitat conduint els seus cotxes d’una manera tan destra, a gran velocitat i amb un tràfic tan pesat.

La veritat, sigui dita, és que, en molts casos -probablement- la raó per la qual aquest individu o conductor arriba al seu destí, sa i estalvi, té molt poc a veure amb la seva habilitat per conduir. Podria dir-se que ho ha assolit malgrat la seva manca de criteri i habilitat. Solament l’habilitat, el bon judici i la paciència d’altres fan possible la seva arribada estalvi; essent això un fet que molts d’aquests ”cafres” semblen ignorar feliçment.

Poques vegades fan algun senyal per reconèixer l’ajut que han rebut.

La vida és molt semblant a l’autovia no.40. És bastant difícil assolir qualsevol destí sense l’ajut de molta gent, ho reconeguem o no.

C. Dean Fales (1959)

26 març 2018

Dèiem ahir - ALGUNES FRASES DE MARK TWAIN - 18/03/2018

ALGUNES FRASES DE MARK TWAIN

• Reculls un gos perdut que va mort de gana, l’engreixes i no et mossegarà. Aquesta és la diferència més notable entre un gos i un home.

• Ningú es pot desembarassar d’un costum o d’un vici llençant-lo de cop per la finestra; s’ha de treure per l’escala, esglaó per esglaó.

• No vagis dient que el món et deu el seu suport. El món no et deu res. Estava aquí abans que tu.

• L’home és l’únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir. Bons amics, bons llibres i la consciència tranquil·la; aquesta és la vida ideal.

Mark Twain (1835 – 1910) 
(pseudònim de Samuel Langhorne Clemens)

* * * * * * * * * * * * *

I ja que parlem de Mark Twain, sembla ser que estant en una important festa de societat, una dama aristòcrata es dirigí vers ell, tot felicitant-lo pel seu darrer èxit i la gran sort que sempre l’acompanyava amb tot el que feia. La mordaç resposta d’en Mark Twain, no és va fer esperar: “Gràcies madame; és cert que tinc molta sort. He observat que, quant més treballo, més sort tinc”.

18 març 2018

Dèiem ahir - SENTÈNCIES - Mare Teresa de Calcuta - 11/03/2018

SENTÈNCIES 

- Probablement el que fem sols és una gota dins l’oceà. Però, si no ho fem, a l’oceà li faltaria la nostra gota. 

- Allí on hi ha un gran amor, allí sempre succeeixen grans coses. 

- A l’hora de la mort no serem jutjats segons el nombre d’obres de mèrit que hàgim fet, ni pel nombre de diplomes que hàgim conreat al llarg de la nostra vida: serem jutjats per l’amor que hàgim posat en les nostres obres i gestos.

- Però, a on comença l’amor?: a casa. No podem donar el que no tenim. Hem d’estimar als que tenim més a prop, a la nostra pròpia família. 

D’allí l’amor s’expandeix cap a qualsevol lloc que ens necessiti. 

- Hem de tractar de descobrir als pobres del nostre propi voltant, perquè sols si els coneixem podrem comprendre’ls i oferir-los el nostre servei d’amor.

- Hi ha més fam d’amor i apreci en aquest món, que no pas de pa.

Agnes Gonxha Bojaxhiu (Mare Teresa de Calcuta)

(1910 - 1997) - Premi Nobel de la Pau 1979

11 març 2018

Dèiem ahir - ANECDOTARI - Louis Pasteur - 4/03/2018

ANECDOTARI 

Un senyor d’uns 70 anys viatjava en el tren, tenint al seu costat a un jove universitari que llegia un llibre de Ciències. El cavaller, al seu torn, llegia un llibre de tapes negres. Fou quan el jove se’n va adonar que es tractava de la Bíblia i que estava oberta en l’evangeli d'en Marc.

Sense massa cerimònia, el noi interrompí la lectura de l’home gran i li preguntà: 

- “Senyor, vostè encara creu en aquest llibre ple de faules i contes?” 

- “Sí, però no és un llibre de contes, és la Paraula de Déu. Estic equivocat?”

- “Però, és clar que ho està. Senyor, crec que vostè hauria d’estudiar Història Universal. Veuria que la Revolució Francesa, que va tenir lloc fa més de cent anys, va demostrar la miopia de la religió. Solament persones sense cultura creuen encara que Déu va fer el món en 6 dies. Vostè, senyor, hauria de conèixer una mica més el que els nostres científics diuen de tot això”. 

“Y. . ., és això mateix el que els nostres científics diuen sobre la Bíblia?” 

- “Bé, com haig de baixar en la propera estació, no tinc temps d’explicar-li, però deixi’m la seva tarja amb la seva direcció per a enviar-li material científic per correu amb la màxima urgència.”

L’ancià llavors, amb molta paciència, obrí curosament la butxaca dreta de la seva bossa de mà i li donà sa tarja al noi. Quan aquest va llegir el que allí hi deia, va sortir capbaix, sentin-se pitjor que una ameba . En la tarja hi deia:

Professor Doctor Louis Pasteur
Director General de l’Institut d’Investigacions Científiques
Universitat Nacional de França

* * * * * * * * * * * * *

 

Fet ocorregut l’any 1892, verdader i part d’una biografia. 

“Una mica de Ciència ens aparta de Déu. 
Molta, ens hi aproxima”. 

Dr. Louis Pasteur (1822 – 1895)

04 març 2018